El port de Barcelona atén les dues terceres parts del tràfic total de creuers d’Espanya, és el primer port de creuers d’Europa i el quart del món.
Els ports de la façana marítima de Catalunya han estat històricament protagonistes dels intercanvis comercials i de viatgers amb la resta del món. Els serveis marítims per a passatgers es poden classificar segons pertanyin a línies de cabotatge (entre Catalunya i les Illes Balears), de curta distància (entre Catalunya i el Mediterrani i el Nord d’Àfrica) i de creuers.
Línies de cabotatge
Pel que fa a les línies de cabotatge, generalment cobertes per ferris que poden transportar passatgers i vehicles, Catalunya està connectada a través de Barcelona amb les Illes Balears, gràcies al servei de línies marítimes amb destí a Mallorca, Menorca i Eivissa.
Per aquests tràfics, el port disposa de dues terminals específiques, la de Drassanes i la Terminal Ferry de Barcelona, des de les quals diverses companyies marítimes, com Trasmediterránea i Baleària, ofereixen serveis diaris.
La terminal que atén aquest tipus de tràfic, ubicada al moll de Sant Bertran, compta amb 2.200 m2 de superfície i 255 m de línia d’atracada que permeten atendre vaixells de més de 250 passatgers.
Línies de transport marítim de curta distància
També denominat short sea shipping, suposa moure per mar mercaderies i passatgers en vaixells mixtos de passatge i càrrega entre els ports de la Unió Europea, o entre aquests i altres ports de països que no pertanyen a la UE, com per exemple els del Mediterrani, el Mar Negre o el Bàltic.
El port de Barcelona va ser el primer de l’Estat en tenir línies estables i consolidades en aquesta mena de tràfic, amb serveis diaris i amb terminals especialitzades, que permeten connectar la capital catalana amb alguns dels ports més importants del Mediterrani i del nord d’Àfrica.
Aquest port disposa de dues terminals específiques adaptades al transport marítim de curta distància. A la Terminal Ferry de Barcelona, hi atraquen els vaixells d’Acciona Trasmediterránea, de Grimaldi Lines i de Grandi Navi Veloci, enllaçant amb el Marroc, Civitavecchia o Livorno.
La Terminal Ferry de Barcelona i la terminal Port Nou són les dues infraestructures adaptades al transport marítim de curta distància al port de Barcelona, ocupant 8,11 ha, amb una línia d’atracada de 665 m, en els quals hi poden operar simultàniament cinc vaixells. Una tercera terminal que entrarà en funcionament al moll Costa ampliarà la superfície a 56,11 ha i la línia d’atracada a 2.710 m, que permetran l’escala simultània de deu vaixells i cobriran una demanda de càrrega de dotze milions de tones.
Creuers
Al moll del port de Barcelona on s’hi troba l’emblemàtic complex d’oficines del World Trade Center, hi ha les terminals Nord, Sud i Est, que poden atendre vaixells d’entre 800 i 1.500 passatgers.
El port de Barcelona és el primer port de creuers d’Europa i el quart del món, només precedit pels grans ports turístics de Florida i el port mexicà de Cozumel.
Barcelona va entrar a formar part del mapa creuerístic mundial l’any 1992, quan la ciutat va acollir els Jocs Olímpics. Tot i que aquell any només va rebre 132.000 creueristes, va suposar l’inici d’una carrera ascendent vinculada a l’increment del turisme a la ciutat i a Catalunya.
Creuers del Port de Barcelona, creada el 1999, gestiona cinc de les set terminals que té el port català per acollir aquesta mena de vaixell. El conjunt d’aquestes terminals permet acollir de forma simultània l’escala de deu grans creuers.
El moll Adossat concentra quatre de les terminals més grans, que sumen 27.100 m2, més de dos quilòmetres de línia de moll i la capacitat per atendre vaixells d’entre 3.600 i 4.500 passatgers.
Al moll de Barcelona, on s’hi troba l’edifici del World Trade Center, hi ha les terminals Nord, Sud i Est, operades per Creuers del Port de Barcelona, que sumen més de 5.000 m2, 824 m de línia d’atracada i poden atendre vaixells d’entre 800 i 1.500 passatgers.
El moll d’Espanya acull la Terminal M, ubicada al Port Vell, de 480 m2 i 220 m de línia d’atracada, i atén vaixells més petits, d’uns 200 passatgers.
Finalment, perpendicular a les terminals del World Trade Center, la Terminal Z del moll Barcelona dóna servei a ferris, tot i que ocasionalment també hi atraquen petits creuers.
Al port hi trobem cinquanta operadors de creuers, entre els quals destaquen Royal Caribbean Cruises, Costa Crociere, MSC Crociere, Norwegian Cruise Line i Pullmantur. També són importants, pel paper que desenvolupen d’assistència al vaixell i als passatgers, les empreses consignatàries dels creuers, com per exemple Mediterranean Shipping, Intercruises, P&B Agencies, Baleares Consignatarios, Transcoma Cruise & Travel i Agencia Marítima Condeminas.
Cal assenyalar que Barcelona, que atén les dues terceres parts del tràfic total de creuers d’Espanya, és un port base i no un port de trànsit, és a dir, que més del 55 % dels passatgers hi embarquen o desembarquen perquè el port és origen i final del creuer i no un lloc on només hi fan escala els vaixells. Aquesta dada té una gran rellevància econòmica perquè els passatges d’aquests creuers, anomenats turnaround, són els que aporten més riquesa a l’economia local, atès que passen un temps a la ciutat i els seus voltants.
Palamós i Tarragona, també ports de creuers
El segon port més important de Catalunya pel que fa al tràfic de creuers és el port de Palamós, a la costa de la comarca
del Baix Empordà (Girona).
El segon port més important de Catalunya pel que fa al tràfic de creuers és el port de Palamós. Durant la dècada de 2000 va rebre més de 100.000 creueristes, i la temporada de 2011 confirma la importància del port gironí, amb uns resultats de 39 escales i 38.000 passatgers. Palamós compta amb dos molls operatius per al tràfic de creuers: el moll de Ponent, amb 150 m de línia d’atracada, i el moll Comercial, amb 386 m. A més, el port disposa d’una terminal exclusiva per a passatgers.
Pel que fa al port de Tarragona, els primers creuers van començar a escalar-hi l’any 1988. Les estadístiques de tràfic de passatgers de 2009 indiquen que van passar pel port tarragoní prop de 3.000 passatgers, 2.223 en trànsit, és a dir, en creuers que van fer escala al port, i 708 passatgers de línia regular.