Vista del port de Tarragona durant
les primeres dècades del segle xx,
quan experimentà la modernització
de les seves instal·lacions. D’ençà
la seva introducció a la Península,
l’any 1848, el ferrocarril va ser un instrument fonamental per a
l’optimització de l’activitat econòmica portuària.
De la mateixa manera que havia succeït a Gran Bretanya i a Estats Units, a casa nostra la implantació de la xarxa ferroviària –a partir de la línia Barcelona-Mataró l’any 1848– va suposar un revulsiu de primer ordre per al transport a gran escala de persones i mercaderies. La introducció d’aquest nou mitjà va revolucionar el concepte de transport de l’època. Si tradicionalment els principals mitjans de transport terrestre havien estat els de tracció animal, l’aparició del ferrocarril va multiplicar de manera extraordinària la capacitat i freqüència d’aquestes operacions. De mitjana, una carreta tirada per un bou no carregava més de 460 kg; mentre que un tren de mercaderies podia carregar, per terme mitjà, fins a 140 t, és a dir, unes tres-centes vegades més. La ubicació de la principal de les estacions de Barcelona a tocar del port de la ciutat va crear les condicions idònies per a la intensa activitat que es va produir de la segona meitat del segle xix en endavant. No és casual que el mercat central de proveïments de Barcelona, el Born, s’ubiqués dins l’àrea d’influència immediata de l’estació central, l’estació de França.
En l’àmbit de la logística urbana, en els últims cent cinquanta anys les ciutats catalanes, amb Barcelona al capdavant, han vist circular pels seus carrers totes les innovacions pel que fa al transport
de persones i petites mercaderies.
A la imatge, un òmnibus que comunicava el centre de la ciutat amb la vila de Gràcia a principis del segle xx.
L’arribada de l’alta velocitat ha estat lenta, i ha hipotecat el potencial logístic de Catalunya en el canvi del segle xx al xxi. El seu disseny radial –amb Madrid al centre, repetint el model centralista i a totes llums insuficient implantat en temps de l’il·lustrat Carles III per a la xarxa de carreteres, ara fa un quart de mil·lenni– fa que l’any 2011 sigui possible viatjar des de moltes grans ciutats espanyoles fins a la capital de l’Estat però en canvi no sigui factible la connexió amb la resta d’Europa. De la mateixa manera que els viatgers estrangers es lamentaven de la incomunicació d’Espanya amb el continent europeu ja en el Segle de les Llums –fet que era interpretat com una mostra més de l’obscurantisme i la manca de progrés intel·lectual de la cultura espanyola contemporània–, avui són molts, d’aquí i d’allà, els que troben incomprensible la discontinuïtat funcional de la xarxa de l’alta velocitat a la frontera dels Pirineus. La finalització de les obres del túnel del tram de l’AVE entre Figueres i Perpinyà el desembre de 2010 –amb el que, de fet, la capital empordanesa es troba molt més a prop paradoxalment de la capital de la Catalunya nord que no pas de Barcelona– reforça els lligams històrics de l’Empordà amb el Rosselló, territori francès des del Tractat dels Pirineus de 1659. La progressiva implantació del corredor ferroviari mediterrani d’ample europeu per a mercaderies entre Andalusia, Lió i Milà i la definitiva intercomunicació de l’alta velocitat espanyola per a passatgers amb la resta d’Europa estan cridades a resoldre definitivament aquesta situació.
En l’àmbit de la logística urbana, en els últims cent cinquanta anys les ciutats catalanes, amb Barcelona al capdavant, han vist circular pels seus carrers totes les innovacions pel que fa al transport de persones i petites mercaderies. De les tradicionals diligències i tartanes es passà als primers òmnibus, els tramvies de cavalls, després de vapor i finalment els elèctrics. En l’època de l’automòbil, els vehicles privats, taxis, troleibusos i autobusos van dominar els moviments urbans i interurbans, fins que a la dècada de 1920 s’introduí el ferrocarril metropolità subterrani: el metro. Avui la xarxa de transports metropolitans de la capital catalana, que entre bus i metro va moure el 2010 més de 570 milions de viatgers, comparteix protagonisme amb el tramvia, reintroduït als carrers de la ciutat l’any 2004.