El Consorci de la Zona Franca
i la companyia Iberia són els impulsors d’un hangar de més de 12.000 m2 per
al manteniment d’avions comercials de més de cent passatgers a l’aeroport
de Barcelona-El Prat.
Espanya es troba en una situació geogràfica perifèrica respecte del continent europeu, accentuada per la incorporació de nous països de l’Est a la Unió Europea, mentre que Catalunya és una de les comunitats autònomes més propera a França –i, per tant, al centre d’Europa–, a la vegada que resta oberta per mar a l’arc mediterrani. Malgrat això, el desenvolupament de les infraestructures a l’Estat espanyol ha estat, fins arribat el segle xxi, radial, prioritzant les connexions cap a la capital, Madrid.
D’altra banda, i gràcies al cofinançament europeu, Espanya ha realitzat importants inversions en infraestructures i serveis de transport, encara que aquestes s’han centrat en promoure la mobilitat per carretera, reduint la longitud de les línies fèrries i tancant-ne rutes. Tot i promoure durant el període 1990-2011 l’alta velocitat ferroviària i la mobilitat en transport aeri, han estat pràcticament oblidats els ports i les seves connexions viàries i ferroviàries, perdent l’oportunitat d’enfortir modes de transport, com el ferroviari i el transport marítim de curta distància, que són essencials per a la sostenibilitat del transport. Així mateix, els diferents modes de transport han tingut un desenvolupament autònom, generant un sistema en el qual les infraestructures i els serveis, en comptes de col·laborar, han entrat en competència.
El repartiment desigual i heterogeni de prestacions va fer que, mentre es materialitzaven inversions importants en algunes comunitats autònomes, sobretot en infraestructures viàries (autovies gratuïtes), les infraestructures terrestres a Catalunya quedaven obsoletes i col·lapsades per manca d’inversió, a la qual cosa s’hi sumava el fet que les autopistes sempre han estat de pagament. No obstant això, segons dades del Ministeri de Foment, Catalunya és la comunitat amb més inversió executada durant el període 2004-2011. Cal esmentar que, durant aquests anys, la xarxa d’autovies lliures de peatge va créixer un 64 %.
També cal tenir en compte que la planificació del territori i el desenvolupament de les infraestructures de transport estan en gran part marcades per les polítiques comunitàries, que tendeixen a reduir l’aportació de fons europeus de cohesió. Així, des de la Unió Europea es promou l’alineació de les prioritats nacionals amb les dels altres Estats membres, especialment amb aquells de trànsit obligat, com França, per facilitar l’accessibilitat a les cadenes de transport intermodal europeu, i es recomana establir fórmules de cooperació públic-privades per endegar projectes d’infraestructures i serveis.
En aquest context, la societat civil ha manifestat quins han de ser els vectors que han de guiar les actuacions de la gestió logística mitjançant diversos estudis, entre els quals destaca l’Agenda Logística 2020, realitzat per l’associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL).