Vista parcial del port de Tarragona,
amb l’esplanada de càrrega-descàrrega de vehicles, i del complex petroquímic que es beneficia de la proximitat
de les instal·lacions portuàries i de les connexions amb la xarxa ferroviària
i d’autopistes.
El creixement poblacional i el desenvolupament econòmic de Catalunya a la primera dècada del segle xxi han posat de manifest que les infraestructures existents no cobreixen les necessitats de mobilitat de persones i mercaderies. Segons algunes entitats econòmiques i socials, aquest dèficit de connectivitat genera limitacions per al desenvolupament del comerç, així com la deslocalització d’empreses, la pèrdua de competitivitat respecte d’altres regions i, fins i tot, una disminució del pes econòmic de Catalunya en el conjunt d’Espanya. Per contra, altres col·lectius consideren que el territori ja disposa de les infraestructures bàsiques suficients, però que cal gestionar-les adequadament, per exemple, facilitant la construcció de petites infraestructures de proximitat per a un millor aprofitament de les grans.