El port de Barcelona és un eix vertebrador del sistema logístic català
i té un paper fonamental en
el desenvolupament econòmic de Catalunya. Com a centre intermodal
de distribució i concentració logística dels fluxos de comerç, canalitza una quarta part del comerç exterior d’Espanya
i gairebé el 80 % del de Catalunya.
Ubicat a l’extrem occidental de la Mediterrània, el port de Barcelona és la principal infraestructura de transport i serveis de Catalunya. Al seu voltant, en un radi de cinc quilòmetres, s’hi concentren els majors espais d’activitat logística d’Espanya i del sud d’Europa: aeroport, zona franca i zona d’activitats logístiques.
D’altra banda, canalitza el 24 % del comerç exterior d’Espanya i el 78 % del de Catalunya, essent un centre intermodal de distribució i concentració logística de càrregues al servei dels fluxos de comerç, principalment d’aquells que transiten per les rutes atlàntica, asiàtica i del Mediterrani oriental, i que necessiten un port de sortida o d’entrada als mercats de la península Ibèrica, Europa i el nord d’Àfrica.
Com a eix vertebrador del sistema logístic català, el port té un paper fonamental en el desenvolupament econòmic de Catalunya. Però també és una infraestructura que conviu amb la ciutat, amb àrees específiques per al gaudi dels ciutadans, com l’anomenat Port Vell.
Nucli d’instal·lacions logístiques
El port de Barcelona és el punt neuràlgic d’un conjunt de centres de serveis format per les terminals portuàries, les zones d’activitats logístiques, les terminals marítimes interiors, les terminals intermodals i els dipòsits, entre d’altres. Els clients finals tenen accés a aquestes instal·lacions, gestionades descentralitzadament pels operadors, on s’ofereix una àmplia gamma de serveis logístics postindustrials i precomercials. Així mateix, està ubicat en el recorregut dels principals corredors peninsulars i del sud-oest d’Europa: el corredor de l’Ebre (Barcelona-Saragossa-nord d’Espanya), el corredor europeu (Barcelona-Lió-Metz), el corredor transversal ibèric (Barcelona-Saragossa-Madrid-Lisboa) i el corredor del sud de França (Barcelona-Tolosa-Bordeus).
Les connexions marítimes del port de Barcelona suposen unes 450 línies operades per més de 115 armadors que, de forma regular, l’enllacen amb més de 850 ports del món.
Tots els serveis marítims i logístics estan recolzats per una plataforma de comerç electrònic, Portic, que permet als agents i operadors de la comunitat logística realitzar tots els intercanvis documentals per via telemàtica.
Un port comercial amb diversitat de tràfics
Xina és el principal soci comercial
del port de Barcelona, amb gairebé
un 25 % de la quota de mercat
de contenidors del port. A la imatge,
un vaixell portacontenidors acompanyat de la llanxa d’un pràctic i d’un remolcador a les aigües del port barceloní.
El port de Barcelona ha experimentat en les darreres dècades un creixement constant dels seus tràfics, excepte l’any 2009, en què la situació de crisi internacional va produir una davallada en el volum de mercaderies manipulades.
La recuperació dels tràfics es va iniciar el 2010, amb un creixement molt notable dels fluxos de comerç internacional, especialment en l’apartat de càrrega transportada en contenidor. Així, les terminals de contenidors van manipular dos milions de TEU, amb un increment del 21 % en els tràfics d’exportació i un 16 en els d’importació, que van situar el creixement del comerç internacional en un 19 %.
Xina és el principal soci comercial del port català, amb un 24 % de la quota de mercat de contenidors; seguit de Turquia, Brasil i Itàlia.
Pel que fa al tràfic total de mercaderies, el port de Barcelona va registrar el 2010 gairebé 44 milions de tones, un 2,4 % més que l’any anterior. La càrrega general, principalment els béns de consum que representen el 65 % del tràfic total, va créixer més de sis punts, i va arribar als 27,7 milions de tones manipulades. En el capítol de líquids a granel, el gas natural i els productes químics van suposar més de cinc milions de tones cada un.
| Tràfics del port de Barcelona | |||||
| 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | |
| Tones (milions) | 48 | 51 | 52 | 43 | 44 |
| Contenidors (milions) | 2,3 | 2,6 | 2,6 | 1,7 | 2 |
| Vehicles (unitats) | 855.410 | 801.406 | 716.393 | 438.597 | 553.745 |
| Passatgers (milions) | 2,5 | 2,9 | 3,2 | 3,2 | 3,5 |
| Creueristes (milions) | 1,4 | 1,8 | 2,1 | 2,1 | 2,4 |
| Tràfic ferroviari al port de Barcelona | |||
| 2009 | 2010 | Variació | |
| Contenidors (en TEU) | 59.544 | 103.898 | +75 % |
| Vehicles nous (en unitats) | 105.021 | 128.093 | +22 % |
| Sòlids a granel (ample ibèric, en tones) | 994 | 3.930 | +295 % |
| Líquids a granel (ample ibèric, en tones) | 48.223 | 77.996 | +62 % |
| Granels (ample mètric, en tones) | 119.332 | 246.288 | +106 % |
| Inversions al port de Barcelona (en milions d’euros) | |||||||||
| 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | |
| Inversions públiques | 238 | 185 | 161 | 115 | 92 | 150 | 100 | 56 | 90 |
| Inversions privades | 132 | 118 | 341 | 281 | 216 | 190 | 70 | 98 | 99 |
Un port intermodal ferroviari
Barcelona és un port pioner en tràfics ferroviaris. El 2010, els contenidors moguts per tren van créixer un 75 % respecte l’exercici anterior, i altres tipus de mercaderies transportades en ferrocarril també van registrar augments significatius.
Les destinacions principals dels serveis ferroviaris de contenidors des del port de Barcelona, són: Saragossa, Madrid, Lió, Lleida, Tarragona, Burgos i Vitòria. A més, els fluxos d’entrada i sortida mantenen un bon equilibri, ja que, del total de contenidors transportats per mode ferroviari, el 50,6 % arriben al port per ser transferits a un vaixell i el 49,4 % arriben per via marítima per ser redistribuïts pel territori en tren.
El transport ferroviari de vehicles té un pes molt significatiu, degut principalment a la línia d’Autometro que desplaça els automòbils des de la planta de Seat a Martorell fins al port de Barcelona. Així, de les 125.408 unitats transportades el 2010 per mode ferroviari, 73.338 ho van fer per la línia d’Autometro, que va incrementar la seva activitat un 22 %.
Inversions i ampliació d’infraestructures
El port de Barcelona també és una infraestructura generadora d’inversió pública i privada. En el període entre 2000 i 2014, el conjunt d’inversions al port es calcula en 4.000 milions d’euros, dels quals gairebé la meitat corresponen a obres d’infraestructura executades per l’autoritat portuària, mentre que el sector privat és responsable d’actuacions per valor de 2.011 milions.
Les diferents inversions s’han destinat a la millora de les infraestructures i a la creació de noves, com per exemple el moll Prat i la ZAL Prat a la zona d’ampliació del port. Amb això, la superfície terrestre del port haurà crescut en 400 ha, fins a les 1.265, la línia de moll en 5,3 km, assolint gairebé 30.000 m lineals de moll.
Les terminals portuàries
El port de Barcelona compta amb terminals portuàries per als diferents tipus de tràfic, gestionades en règim de concessió per empreses estibadores privades: dues terminals per a la manipulació de contenidors; dues d’específiques per a tràfics de transport marítim de curta distància; una terminal multipropòsit per atendre vaixells polivalents amb manipulació de contenidors, automòbils, altres tipus de tràfic rodat i càrrega convencional; dues d’automòbils; una terminal per a la recepció i manipulació de fruita; tres terminals per a la recepció i emmagatzematge de cafè; diferents terminals per a líquids i sòlids a granel; set terminals exclusives per a creuers; i dues de transbordadors per atendre els tràfics amb les Illes Balears.
El port de Barcelona compta amb terminals portuàries per als diferents tipus de tràfic. A la imatge, la terminal TCB, amb capacitat
per a rebre els més moderns vaixells portacontenidors superpostpanamax.
Les terminals de contenidors
Les terminals de contenidors TCB i Tercat sumen més de 3.000 m de línia d’atracada, disset grues per a la manipulació de contenidors i compten amb calats que superen els 16 m, la qual cosa els permet rebre tota mena de vaixells portacontenidors, fins i tot els més grans, els superpostpanamax. Les dues terminals també disposen d’instal·lacions ferroviàries per manipular i expedir contenidors.
TCB, ubicada al moll Sud i que pertany al Grup TCB, passarà de les 50,54 ha actuals a les 80,54 l’any 2013. Les obres d’ampliació suposen una inversió superior als 60 milions d’euros.
El Grup TCB també té presència internacional i actualment està immers en quatre projectes de terminals a Turquia, Buenaventura (Colòmbia), Ennore (Índia) i Ho Chi Min (Vietnam).
D’altra banda, Tercat, de l’operador internacional Hutchison Port Holding (HPH), comptarà amb una superfície de 100 ha, 1.500 m de línia de moll i capacitat per a manipular 2,65 milions de TEU. Això, després del seu trasllat del moll Príncep d’Espanya al moll Prat, a la zona d’ampliació del port.
Altres terminals del port de Barcelona
Terminals d’automòbils
Les terminals especialitzades en el tràfic de vehicles, Autoterminal i Setram, sumen 1.200 m lineals d’atracada, cinc rampes ro-ro, cinc vies ferroviàries de càrrega, i compten amb espais verticals d’emmagatzematge per a 24.000 automòbils.
Terminals de líquids a granel
Les nou terminals per a líquids a granel compten amb molls exclusius, el d’Inflamables i el Parc Delta 1, i dipòsits que sumen més de 75.000 m³ de capacitat. Poden manipular tota mena de productes i també de biocombustibles. Els operadors són: Enagás, Relisa, Tepsa, Terquimsa, Decal España, Koalagas, CLH, Quimidroga i Meroil.
Terminals de sòlids a granel
Els sis operadors de sòlids a granel disposen d’instal·lacions especialitzades en diferents molls per manipular productes com ciment, gra, fava de soja o potassa. Entre els operadors destaquen Portcemen, Cemex España, Ergransa, Cargill España, Bunge Ibérica i Tramer.
Terminals de transport marítim de curta distància
Les dues terminals especialitzades en el transport marítim de curta distància, Terminal Ferry de Barcelona i la terminal Port Nou, acullen els serveis diaris de les companyies Grimaldi Logística, Grandi Navi Veloci i Acciona Trasmediterránea, amb destinació Roma, Livorno i Sardenya; Gènova, Tànger i Agadir.
Així mateix, la terminal Port Nou també acull tràfics de contenidors, automòbils i altres tipus de tràfic rodat i càrrega convencional, atès que és una terminal multipropòsit.
Terminals de cafè
El port de Barcelona és el principal port espanyol receptor de cafè i l’únic a la Mediterrània amb certificació com a port entregable de la New York Board of Trade (NYBOT) i LIFFE. Les tres empreses especialitzades en la manipulació i emmagatzematge al port de Barcelona, són: Molenbergnatie, Barcelona International Terminal (BIT) i Viorvi.
Terminal de fruita
Barcelona és el principal port espanyol receptor de fruita i compta amb una terminal especialitzada, Barcelona Reefer Terminal (BRT), que l’any 2011 va començar a ampliar els 9.000 m2 de magatzem a temperatura controlada de què disposa en el moll de Ponent. Els principals mercats dels que BRT rep fruita són Xile, Argentina, Brasil i Sud-àfrica.
Des del seu naixement a la ciutat de Barcelona el 1972, el Grup TCB s’ha convertit en el primer i més internacional operador de terminals portuàries de l’Estat espanyol, que gestiona 13 terminals marítimes a sis països: Espanya, Brasil, Colòmbia, Cuba, Mèxic, Índia i Turquia.
La seva terminal marítima en el port de Barcelona, situada al Moll Sud, disposa de 50,54 ha de superfície, que arribaran a 80,54 ha el 2013, quan TCB passi dels 1,4 milions de TEU actuals a 2,2 de capacitat.
Grup TCB també destaca com operador logístic ferroviari, amb la gestió de tres grans terminals als ports de Barcelona, València i Gijón, a banda de la terminal ferroviària de Saragossa (tmZ).
TCB es troba en procés d’expansió internacional, amb la vocació de consolidar-se com l’operador global de terminals de contenidors per excel·lència. Tot això en estreta col·laboració amb els armadors més destacats del món.
Operacions de manipulació de contenidors a la terminal del moll Sud del Grup TCB al port de Barcelona.
| Ports nacionals | Terminal (ha) |
Ports internacionals |
Terminal (ha) |
| Barcelona | 57, 58 | Brasil (Paranaguá) | 33,5 |
| València | 40,9 | Cuba (La Habana) | 20 |
| Gijón | 4 | Colòmbia (Buenaventura) | 30,8 |
| Canàries | 20 | Mèxic (Progreso) | 11,5 |
| Índia (Ennore) | 50 | ||
| Turquia (Nemrut Bay) | 16,5 |
El Port Vell
El Port Vell es va crear el 1995 a partir d’una zona portuària de 55 ha no comercials i s’ha convertit en un exemple d’interrelació del port amb la ciutat i els seus habitants. Integrat al cor de la ciutat, concentra una àmplia oferta lúdica, esportiva, cultural, gastronòmica i de negoci, que ha estat exemple per a altres ports espanyols, europeus i d’Amèrica del Sud, i que cada any visiten prop de vint milions de persones.
Un dels espais de major interès és el World Trade Center Barcelona (WTCB), un complex d’oficines, amb hotel i zones de restauració, que concentra importants empreses vinculades al comerç exterior, les tecnologies i el negoci marítim. A més, el moll on s’ubica el WTCB compta amb dues terminals de creuers. Altres elements arquitectònics significatius d’aquesta àrea són el pont mòbil Porta d’Europa, que connecta la ciutat amb el moll Adossat, on es desenvolupa l’activitat de creuers.