El teixit empresarial i el comerç interior


A la regió metropolitana de Barcelona
hi viuen més de cinc milions d’habitants
i, dins d’ella, la seva àrea metropolitana aporta el 63 % del PIB de Catalunya.
La imatge ofereix una vista aèria de la ciutat de Barcelona des del Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs.

De les 619.678 empreses amb què Catalunya comptava l’any 2010, el 7,2 % eren del sector industrial, el 15,5 % de la construcció, i el 77 % de diversos tipus de serveis. L’economia catalana es caracteritza per la diversificació del seu teixit productiu a l’entorn d’un gran nombre d’activitats transformadores, a vegades fortament interrelacionades, que donen peu a autèntics clústers. Exemples d’aquesta indústria han estat l’automoció i el seu sector auxiliar, la farmacèutica, l’electrònica de consum, l’alimentació, la petroquímica, els béns d’equipament i el transport, entre d’altres.

Respecte a la dimensió de les empreses, cal tenir en compte que el 55 % no tenen assalariats, que un 38,8 % ocupen entre 1 i 9 persones, i que només el 0,35 % tenen més de 200 treballadors. Una dada addicional és el desenvolupament de models cooperatius a l’economia catalana, amb perfils de petita i mitjana empresa, que agrupen un volum d’11.000 empreses cooperatives. Aquestes suposen el 2 % de la població ocupada i aporten el 6 % del PIB català.

Pel que fa a la participació dels diferents sectors en el PIB, el sector serveis és preponderant amb un 65,5 %, seguit de la indústria i l’energia, amb el 17 %. La construcció aglutina un 8,4 %, mentre que l’agricultura només suposa un 1 % del PIB.


Volum de negoci en la indústria

Activitat Catalunya Cat./Esp. (%)
Indústries de productes alimentaris 18.328.746 24,10
Indústries químiques 13.216.376 44,83
Producció i distribució d'energia elèctrica i gas 12.753.957 20,09
Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 10.763.831 23,41
Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 7.596.563 23,79
Fabricació de productes farmacèutics 7.043.622 46,30
Fabricació de material i equip elèctric, electrònic i òptic 6.473.178 28,69
Indústria del paper i de les arts gràfiques 5.361.309 28,41
Indústries tèxtils, cuir i calçat. Confecció de peces de vestir 4.628.573 31,29
Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 4.095.441 24,89
Indústries extractives i refinació del petroli 4.081.982 12,73
Total indústria 116.662.011 23,51

Unitats: milions d’euros. Font: Idescat, 2010, dades 2009. Elaboració pròpia.

En l’increment constant del sector serveis destaca el paper de la distribució minorista, que suposa un 13 % del PIB i més d’un 16 % de l’ocupació, amb més de 600.000 persones ocupades. En aquest sector, la distribució tradicional perd pistonada any rere any respecte als centres en règim d’autoservei, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana, tal com retrata l’Anuari 2010 de la distribució a Catalunya. L’autoservei creix en superfície respecte a la botiga tradicional, que el 2009 representava el 48 % del sector. També succeeix pel que fa al nombre d’establiments, ja que l’autoservei guanya terreny progressivament i la botiga tradicional en perd, en detriment del comerç de proximitat de caràcter familiar.

El sector alimentari és el de major facturació de l’activitat industrial
a Catalunya. Dins d’ell, cal destacar
la indústria d’alimentació ecològica,
que és un segment emergent amb conreus típicament mediterranis
i un procés d’envasat i distribució sostenible. A la imatge, l’activitat del Mercat del Peix a Mercabarna, el centre de distribució alimentària més important del sud d’Europa.

Dins el comerç de proximitat, són els supermercats, els superserveis i els autoserveis la fórmula més representativa, amb 2.681 establiments i una quota de mercat propera al 80 %. Aquesta preponderància s’explica per l’alt nivell de concentració de població a la franja costanera i, més concretament, a la regió metropolitana de Barcelona.

Paral·lelament a aquesta terciarització de l’economia, com ha esdevingut en d’altres països occidentals, s’ha produït una pèrdua de pes de la indústria. Si l’any 2000 el sector industrial representava el 25,9 % de l’activitat econòmica catalana, el 2009 va significar només el 16,9 % del PIB, amb una xifra de negoci de 116.662 milions d’euros. Per subsectors industrials, la facturació més important va correspondre a l’alimentari, seguit del químic, i la producció i distribució d’electricitat i gas. El valor brut del sector manufacturer –excloent-ne l’energètic– va estar pràcticament estancat durant el període 2000-2007, amb un creixement del 0,2 %, lluny de l’1,8 % de la zona euro. Això va ser degut en gran part al fet que sectors tradicionals amb mà d’obra intensiva, com el tèxtil, la confecció o el calçat, es van veure molt afectats per l’esclat de les economies emergents. A l’extrem oposat, la indústria química, la metal·lúrgia, l’alimentació o el material de transport absorbeixen més del 50 % de la producció manufacturera.


Principals resultats del sector comerç
Comerç a l’engròs
i intermediaris
Comerç al detall
i reparacions
Venda i reparació
vehicles de motor
Catalunya Espanya Cat./Esp. (%)
Empreses 43.433 82.749 12.019 138.201 817.589 16,90
Establiments 48.809 103.673 14.997 167.479 976.419 17,15
Persones ocupades 248.095 319.969 68.770 636.834 3.464.506 18,38
Assalariats 221.350 240.936 59.490 521.776 2.726.670 19,14
Ingressos d’explotació* 88.958 38.558 27.487 155.004 7.985.184 1,94

*Unitats: milions d’euros. Font: Idescat, 2010, dades 2007. Elaboració pròpia.

Dins l’àmbit dels serveis, els relacionats amb el turisme ocupen un lloc destacat. El turisme representa el 12 % del PIB català i incideix fonamentalment en l’hostaleria i la restauració, que absorbeix un 70 % del volum econòmic generat pel sector, el transport, que representa el 14,4 %, i les activitats d’oci i recreatives, que suposen un 13,4 %. Tot plegat és el resultat de rebre més de 13 milions de visitants anuals i ser el principal destí turístic de l’Estat (25 % dels 52,6 milions de visitants internacionals el 2010). Dins Catalunya, els atractius de la capital catalana l’han consolidat com un punt de destinació turística de primer ordre, amb set milions de visitants el 2010. L’informe 2011 de l’Observatori de Barcelona mostra que la ciutat manté un bon posicionament a escala internacional i una marca de ciutat reconeguda: entre les cinc millors ciutats europees per fer negocis, i en segona posició mundial respecte a l’organització de congressos, fires i altres esdeveniments internacionals.