
A la regió metropolitana de Barcelona
hi viuen més de cinc milions d’habitants
i, dins d’ella, la seva àrea metropolitana aporta el 63 % del PIB de Catalunya.
La imatge ofereix una vista aèria de la ciutat de Barcelona des del Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs.
De les 619.678 empreses amb què Catalunya comptava l’any 2010, el 7,2 % eren del sector industrial, el 15,5 % de la construcció, i el 77 % de diversos tipus de serveis. L’economia catalana es caracteritza per la diversificació del seu teixit productiu a l’entorn d’un gran nombre d’activitats transformadores, a vegades fortament interrelacionades, que donen peu a autèntics clústers. Exemples d’aquesta indústria han estat l’automoció i el seu sector auxiliar, la farmacèutica, l’electrònica de consum, l’alimentació, la petroquímica, els béns d’equipament i el transport, entre d’altres.
Respecte a la dimensió de les empreses, cal tenir en compte que el 55 % no tenen assalariats, que un 38,8 % ocupen entre 1 i 9 persones, i que només el 0,35 % tenen més de 200 treballadors. Una dada addicional és el desenvolupament de models cooperatius a l’economia catalana, amb perfils de petita i mitjana empresa, que agrupen un volum d’11.000 empreses cooperatives. Aquestes suposen el 2 % de la població ocupada i aporten el 6 % del PIB català.
Pel que fa a la participació dels diferents sectors en el PIB, el sector serveis és preponderant amb un 65,5 %, seguit de la indústria i l’energia, amb el 17 %. La construcció aglutina un 8,4 %, mentre que l’agricultura només suposa un 1 % del PIB.
Volum de negoci en la indústria |
||
Activitat | Catalunya | Cat./Esp. (%) |
Indústries de productes alimentaris | 18.328.746 | 24,10 |
Indústries químiques | 13.216.376 | 44,83 |
Producció i distribució d'energia elèctrica i gas | 12.753.957 | 20,09 |
Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs | 10.763.831 | 23,41 |
Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips | 7.596.563 | 23,79 |
Fabricació de productes farmacèutics | 7.043.622 | 46,30 |
Fabricació de material i equip elèctric, electrònic i òptic | 6.473.178 | 28,69 |
Indústria del paper i de les arts gràfiques | 5.361.309 | 28,41 |
Indústries tèxtils, cuir i calçat. Confecció de peces de vestir | 4.628.573 | 31,29 |
Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques | 4.095.441 | 24,89 |
Indústries extractives i refinació del petroli | 4.081.982 | 12,73 |
Total indústria | 116.662.011 | 23,51 |
Unitats: milions d’euros. Font: Idescat, 2010, dades 2009. Elaboració pròpia.
En l’increment constant del sector serveis destaca el paper de la distribució minorista, que suposa un 13 % del PIB i més d’un 16 % de l’ocupació, amb més de 600.000 persones ocupades. En aquest sector, la distribució tradicional perd pistonada any rere any respecte als centres en règim d’autoservei, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana, tal com retrata l’Anuari 2010 de la distribució a Catalunya. L’autoservei creix en superfície respecte a la botiga tradicional, que el 2009 representava el 48 % del sector. També succeeix pel que fa al nombre d’establiments, ja que l’autoservei guanya terreny progressivament i la botiga tradicional en perd, en detriment del comerç de proximitat de caràcter familiar.

El sector alimentari és el de major facturació de l’activitat industrial
a Catalunya. Dins d’ell, cal destacar
la indústria d’alimentació ecològica,
que és un segment emergent amb conreus típicament mediterranis
i un procés d’envasat i distribució sostenible. A la imatge, l’activitat del Mercat del Peix a Mercabarna, el centre de distribució alimentària més important del sud d’Europa.
Dins el comerç de proximitat, són els supermercats, els superserveis i els autoserveis la fórmula més representativa, amb 2.681 establiments i una quota de mercat propera al 80 %. Aquesta preponderància s’explica per l’alt nivell de concentració de població a la franja costanera i, més concretament, a la regió metropolitana de Barcelona.
Paral·lelament a aquesta terciarització de l’economia, com ha esdevingut en d’altres països occidentals, s’ha produït una pèrdua de pes de la indústria. Si l’any 2000 el sector industrial representava el 25,9 % de l’activitat econòmica catalana, el 2009 va significar només el 16,9 % del PIB, amb una xifra de negoci de 116.662 milions d’euros. Per subsectors industrials, la facturació més important va correspondre a l’alimentari, seguit del químic, i la producció i distribució d’electricitat i gas. El valor brut del sector manufacturer –excloent-ne l’energètic– va estar pràcticament estancat durant el període 2000-2007, amb un creixement del 0,2 %, lluny de l’1,8 % de la zona euro. Això va ser degut en gran part al fet que sectors tradicionals amb mà d’obra intensiva, com el tèxtil, la confecció o el calçat, es van veure molt afectats per l’esclat de les economies emergents. A l’extrem oposat, la indústria química, la metal·lúrgia, l’alimentació o el material de transport absorbeixen més del 50 % de la producció manufacturera.
Principals resultats del sector comerç | ||||||
Comerç a l’engròs i intermediaris |
Comerç al detall i reparacions |
Venda i reparació vehicles de motor |
Catalunya | Espanya | Cat./Esp. (%) | |
Empreses | 43.433 | 82.749 | 12.019 | 138.201 | 817.589 | 16,90 |
Establiments | 48.809 | 103.673 | 14.997 | 167.479 | 976.419 | 17,15 |
Persones ocupades | 248.095 | 319.969 | 68.770 | 636.834 | 3.464.506 | 18,38 |
Assalariats | 221.350 | 240.936 | 59.490 | 521.776 | 2.726.670 | 19,14 |
Ingressos d’explotació* | 88.958 | 38.558 | 27.487 | 155.004 | 7.985.184 | 1,94 |
*Unitats: milions d’euros. Font: Idescat, 2010, dades 2007. Elaboració pròpia.
Dins l’àmbit dels serveis, els relacionats amb el turisme ocupen un lloc destacat. El turisme representa el 12 % del PIB català i incideix fonamentalment en l’hostaleria i la restauració, que absorbeix un 70 % del volum econòmic generat pel sector, el transport, que representa el 14,4 %, i les activitats d’oci i recreatives, que suposen un 13,4 %. Tot plegat és el resultat de rebre més de 13 milions de visitants anuals i ser el principal destí turístic de l’Estat (25 % dels 52,6 milions de visitants internacionals el 2010). Dins Catalunya, els atractius de la capital catalana l’han consolidat com un punt de destinació turística de primer ordre, amb set milions de visitants el 2010. L’informe 2011 de l’Observatori de Barcelona mostra que la ciutat manté un bon posicionament a escala internacional i una marca de ciutat reconeguda: entre les cinc millors ciutats europees per fer negocis, i en segona posició mundial respecte a l’organització de congressos, fires i altres esdeveniments internacionals.