Detall d’un bastaix, antecessor de l’actual estibador portuari, representat a la porta de l’església gòtica de Santa Maria del Mar, al barri del Born, a Barcelona, també anomenada «Catedral dels pobres».
Catalunya destaca tradicionalment per la força de la indústria, els serveis i el comerç, que impulsen un producte interior brut (PIB) que va arribar als 209.727 milions d’euros l’any 2010, xifra que representa un 19,74 % del conjunt del PIB espanyol. En xifres absolutes, el PIB català és superior al de Portugal o al del Piemont, i tant per població i territori com per empenta econòmica Catalunya es pot comparar amb Bèlgica, Àustria o Dinamarca.
Amb una població de set milions i mig de persones el 2011, un 75 % de les quals es concentren en poc menys del 16 % del territori, a la regió metropolitana de Barcelona, es manté com a motor econòmic d’Espanya i contribueix amb escreix al seu equilibri econòmic amb una part substancial de la seva riquesa.
La renda per càpita de Catalunya era de 27.914 € el 2010, comparable a la d’Alemanya o Regne Unit, mentre que la mitjana espanyola se situava en els 23.874 €. Tradicionalment, aquesta renda per càpita ha impulsat el mercat interior català, amb un consum intern que representa el 56 % del PIB, mentre que el sector públic suposa poc més del 16 %, lluny de la mitjana del 22 % de la zona euro.
Espanya es troba en una situació geogràfica perifèrica respecte
del continent europeu, accentuada per
la incorporació de nous països de l’Est
a la Unió Europea, mentre que Catalunya és una de les comunitats autònomes més propera al centre d’Europa, a la vegada que resta oberta per mar a l’arc mediterrani.
Fins el 2008, Catalunya va viure un període de consolidació social i econòmica, una llarga etapa expansiva entre 1995 i 2007 amb un creixement mitjà del 3,5 % del PIB que l’ha situada dins els pols industrials i comercials del sud d’Europa. A més, entre la meitat dels anys noranta i la primera dècada del segle xxi es va donar un fort augment de la inversió, en el qual destaca el fortíssim increment del sector residencial, però també les inversions en infraestructures ferroviàries i aeroportuàries. Quant al deute del sector públic, el govern de la Generalitat de Catalunya estimava que el 2010 ascendia a 35.321 milions d’euros i representava el 18,4 % del PIB català.
La situació de l’economia catalana va cristal·litzar en aquest període en un augment significatiu de l’ocupació, que explica en gran part l’impuls demogràfic protagonitzat per la població immigrada. La tendència es va invertir el 2008, any en què, com a conseqüència de la crisi que ha afectat els països occidentals, es van deixar de generar llocs de treball. Així, el juny de 2011 hi havia 3.135.000 persones ocupades, mentre que la taxa d’atur s’elevava al 15,2 % de la població activa, superant-se les 584.000 persones.
Catalunya compta amb gairebé 620.000 empreses, amb gran pes del sector serveis però amb una indústria rellevant. Aquesta xifra denota que hi ha més empreses que a Finlàndia, Suècia i Dinamarca juntes, però el 97 % tenen menys de vint treballadors i només el 2 % factura més de 50 milions d’euros, de manera que presenten una escassa massa crítica.
Empreses a Catalunya i Espanya
per sector d’activitat, nombre d’assalaiats
i condició jurídica
Font: Idescat 2011, dades octubre 2010. Elaboració pròpia.
És un referent a la regió mediterrània, amb un sector industrial que manté una tradició exportadora, compensant en part eventuals períodes de depressió del consum intern. Aquesta inèrcia per vendre a l’exterior és un sòlid instrument dinamitzador de l’economia. Un exemple de la potencialitat econòmica de Catalunya va ser el fet que durant 2010 es recuperés la inversió estrangera, després de tres anys a la baixa. Durant aquest exercici es van captar 3.951 milions d’euros en inversió productiva, la qual cosa representa un creixement del 180 % sobre l’any anterior. Per sectors, la partida que més va créixer va ser la del transport i la logística, seguida per la indústria manufacturera.
| Producte interior brut i població ocupada per sectors | ||||||||||
| Sectors | Producte interior brut (PIB)* | Població ocupada (milers persones)** | ||||||||
| Catalunya | % | Espanya | % | Cat./Esp. (%) | Catalunya | % | Espanya | % | Cat./Esp. (%) | |
| Agricultura | 2.147 | 1,02 | 26.062 | 2,45 | 8,24 | 62,5 | 2,01 | 783,2 | 4,31 | 7,98 |
| Indústria i energia | 35.745 | 17,04 | 151.816 | 14,28 | 23,54 | 568,1 | 18,32 | 2.540,80 | 13,99 | 22,36 |
| Construcció | 17.526 | 8,36 | 97.791 | 9,20 | 17,92 | 255,2 | 8,23 | 1.494,00 | 8,23 | 17,08 |
| Serveis | 137.306 | 65,47 | 696.734 | 65,56 | 19,71 | 2.213,60 | 71,42 | 13.333,70 | 73,45 | 16,60 |
| Impostos s/productes | 17.003 | 8,11 | 90.188 | 8,48 | 18,85 | – | – | – | ||
| Total PIB | 209.727 | – | 1.062.591 | – | 19,74 | 3.099,50 | 18.151,70 | 17,08 | ||
*Unitats: milions d’euros. Font: Idescat 2011, dades 2010. Elaboració pròpia.
**Primer trimestre 2011. Unitats: milers de persones. Font: Idescat, a partir de dades de l’enquesta de població activa de l’INE.