La capacitat logística, la implementació tecnològica i la qualitat dels productes han impulsat la internacionalització del sector de l’automoció i la seva indústria auxiliar, que actuen com a referents
de l’economia catalana. A la imatge, façana de la planta de la companyia catalana Ficosa a TaiCang (Xina).
La internacionalització
Molts analistes opinen que les empreses catalanes han d’apostar decididament no ja per exportar els seus productes, aspecte en el qual també caldrà incidir, sinó que han d’obrir-se a l’exterior d’una manera més decidida. Sovint es fa necessari disposar d’instal·lacions fora de Catalunya i abraçar la internacionalització en un sentit més propi de les multinacionals. És a dir, han de passar de vendre a fora a estar fora, i posicionar la seva oferta en un entorn globalitzat.
Les petites i mitjanes empreses han de participar en els mercats globals utilitzant les eines i les estratègies de les grans corporacions per tal de ser visibles en el mercat global. En aquest sentit, poden accedir al suport de diferents institucions, en primer lloc de la Generalitat de Catalunya, mitjançant organismes com ACC1Ó, les cambres de comerç, tradicionalment molt actives a Catalunya, i el gran nombre d’organitzacions empresarials.
Indústria, innovació i tecnologia
Nombrosos economistes consideren que Catalunya ha de reforçar la seva indústria, seguint els passos de França o Alemanya, ja que deixar la producció de béns en mans de països orientals té un efecte demolidor sobre les economies occidentals. Un estudi d’AT Kearney també apuntava aquesta tendència en l’horitzó de 2020, un cop superada l’etapa recessiva mundial. A Catalunya es dóna aquest estat d’opinió, especialment quan el 2010 les exportacions van començar a beneficiar-se de la recuperació del comerç mundial. Des de la patronal multisectorial Cecot s’afirma que en el sector tèxtil, quan es parla de sèries curtes de fabricació i productes personalitzats, té sentit plantejar la seva fabricació aquí tenint en compte que els costos han augmentat a Xina, en part a causa de l’increment de les matèries primeres i l’encariment del transport derivat del cost dels combustibles.
En qualsevol cas, només donant suport als sectors industrials serà possible promoure la innovació i l’augment de la capacitat tecnològica necessàries per a un desenvolupament econòmic sostenible.
Dimensió de les empreses
L’estructura empresarial catalana, molt diversa i conformada per un nombre elevat d’empreses, té el seu cavall de batalla en la dimensió de les mateixes, en general massa petites. Des de la major part de les associacions empresarials i també des de l’Administració es considera imprescindible una dimensió major de les empreses, perquè en un context de globalització és necessari incrementar els volums per a ser suficientment competitius. Incrementar la massa crítica està molt lligat a la capacitat exportadora: la dimensió mitjana de l’empresa industrial catalana exportadora és de 64 treballadors, mentre que la mitjana de l’empresa que no exporta és de 28.
El port de Barcelona canalitza
una quarta part del comerç exterior d’Espanya i més del 75 % del de Catalunya. La terminal ferroviària del Morrot i les marítimes dels molls Sud
i Príncep d’Astúries per al transport marítim de curta distància,
a la imatge, faciliten el transport
de mercaderia conteneritzada i són
un exponent de la interacció entre diversos modes de transport.
Les tecnologies de la informació i la comunicació
La utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és un eix de desenvolupament per a les empreses, especialment si volen tenir un lloc en l’àmbit internacional. Així, per exemple, l’ús de les plataformes de «relació empresa amb empresa» (B2B) aporta capacitat per reduir els costos de la gestió interna i les compres, a més d’aconseguir una integració més gran dels proveïdors i facilitar negociacions més transparents. En un altre sentit, el comerç electrònic com a línia estratègica aporta un nou canal de vendes que transforma el concepte tradicional de distribució i obre les portes a l’exploració de noves possibilitats. De fet, hi ha negocis petits que ara només semblen possibles si són virtuals, amb el canvi radical d’estratègia que això suposa.
Logística col·laborativa i infraestructures
Un estudi presentat el 2010 per Barcelona Activa apuntava que la logística és transversal a tots els sectors, representa una mitjana del 22 % dels costos en les organitzacions industrials i té una participació del 4,5 % en el PIB espanyol. Coincidint amb les tendències en la gestió empresarial, la logística s’ha d’entendre com un procés col·laboratiu entre les empreses que configuren una cadena de subministrament. Aquest procés s’inicia amb la definició d’objectius comuns, inclou una acurada planificació logística i té continuïtat amb la informació compartida entre tots els agents que interactuen en la cadena.
Entre els beneficis de la logística col·laborativa destaquen la reducció de costos i la disminució del risc en les operacions, l’optimització dels actius, la millora en la gestió dels fluxos de mercaderies i la qualitat del servei.
L’optimització de la cadena de subministrament s’ha de sustentar també, però, en infraestructures de transport i en nodes logístics que impulsin la comodalitat, és a dir, l’ús eficient dels modes de transport en un marc d’integració multimodal i una utilització de recursos sostenible.
D’acord amb l’afirmació de l’eurodiputat Ramon Tremosa: «Catalunya serà logística o no serà», és fonamental comptar amb les infraestructures i els equipaments adients per a l’activitat industrial i comercial del territori, i que permetin a Catalunya mantenir-se com a pol logístic del seu entorn geogràfic.
La formació
El grau de formació és sens dubte un aspecte que ha de millorar substancialment a Catalunya, atès que els diversos informes PISA realitzats situen els alumnes per sota de la mitjana de l’OCDE, lluny dels resultats de Finlàndia i Holanda, situats al capdamunt de l’escala. Pel que fa a l’oferta, existeix un gran buit a la formació professional, durant dècades considerada desfavorablement mentre es produïa la paradoxa que les empreses industrials no trobaven professionals especialitzats per als tallers i les línies de producció. Des de molts àmbits es veu amb preocupació la situació, atès que resulta palmari que el model actual no resol les necessitats de les empreses i més aviat tendeix a frenar un desitjable tarannà emprenedor de les generacions futures.
| SIL: Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció | |
 El Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL) és el certamen de referència de l’activitat logística del sud d’Europa i la conca de la Mediterrània, en especial els països del Magrib, i representa un important pont de negocis amb Amèrica Llatina i el Carib i amb el Sud-est Asiàtic. Organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, el SIL compta anualment amb la participació de gairebé quaranta països, més de sis-centes empreses, el 40 % d’elles internacionals, i amb una xifra de negoci estimada en 2.000 milions d’euros el 2011. El marc del SIL és un espai on coincideixen nombrosos esdeveniments congressuals, com el Fòrum Mediterrani de Logística i Transport, un referent de debat sobre els temes d’interès i les noves polítiques del sector de la logística i el transport a la Mediterrània. El seu eslògan «Logística = a Rendibilitat» vol destacar el paper fonamental del sector de la logística en l’assoliment de l’eficiència i la competitivitat de les empreses, tant en termes de producció com de costos i de servei. Els principals actius del SIL: alt volum de negoci, facilitats per al networking, gran visibilitat i coneixement de noves oportunitats, representen un valor afegit decisiu que ajuda a les empreses participants del saló a potenciar els seus resultats empresarials. |
|