Pel seu pes econòmic i pels costos
que representa, la logística s’ha d’entendre com un procés col·laboratiu entre les empreses i un factor clau del seu desenvolupament. Les plataformes
i centres logístics i industrials possibiliten les sinergies entre les organitzacions per a la millora de la seva activitat
i l’optimització de recursos. A la imatge, una vista aèria del polígon de la Zona Franca de Barcelona.
Catalunya compta amb un sistema productiu molt ric en tipologia de sectors i empreses. Hi ha sectors tradicionals que experimenten situacions ben diferents. La del tèxtil i la confecció, afectat per la impossibilitat de competir amb els països asiàtics, és ben diferent de l’evolució d’altres sectors com el farmacèutic o l’automoció, per bé que tots hagin patit la crisi econòmica i la deslocalització d’empreses, a la recerca de millores de productivitat. Malgrat tot, dins de sectors amb dificultats s’observa la paradoxa que algunes empreses, basant-se en el disseny del producte i l’organització logística, no només han pogut sobreviure sinó que s’han convertit en referents mundials.
L’automoció, l’alimentació i el tèxtil
L’automoció és una bandera de l’economia catalana des de fa dècades, amb una participació del 10 % en el conjunt de la indústria, fonamentada en la producció de les factories de Seat i Nissan. En paral·lel als fabricants, existeix una important indústria auxiliar, que malgrat patir un procés de deslocalització o reducció de l’activitat manté referents propis com el de Ficosa, empresa catalana altament internacionalitzada. L’estratègia dels fabricants d’automoció apunta a avançar-se a la competència en el llançament de nous models ajustats a les tendències de mercat –i els centres de disseny catalans són reconeguts en aquest àmbit–, reduir els costos de proveïdors i integrar-los a la cadena logística, que cada vegada és més ajustada i respon a una planificació acurada de la demanda.
Exportacions i importacions de Catalunya
Unitats: milions d’euros. Font: Cambra de Comerç de Barcelona. Potencial exportador y perfil de la empresa exportadora de Cataluña, octubre 2009-maig 2010.
El sector de l’alimentació i les begudes representa el 17 % del total de la indústria manufacturera. Existeix un nombre reduït de grans empreses, algunes multinacionals, que concentren una quota de mercat important, com Nestlé o Unilever, però també empreses pròpies com la cervesera Damm o el Grup Alimentari Guissona. En l’altre extrem apareix un gran nombre de petits establiments agroindustrials, generalment més lligats a l’àmbit rural, que desenvolupen activitats de primera transformació.
En el sector alimentari coexisteixen empreses que ofereixen productes adreçats a tendències ben diferents. Mentre unes fan que els menjars precuinats guanyin espai a les lleixes dels supermercats, per exemple, altres aposten per la indústria agroalimentària ecològica. Aquesta activitat, on destaquen l’elaboració i l’embotellat de vins i caves, i la manipulació, l’envasat i la distribució de la producció hortofructícola, afavoreix la producció agrària ecològica, amb cultius típicament mediterranis, i la ramaderia ecològica, ambdós sectors amb comportaments positius. De fet, la vinya, l’olivera i els cereals ecològics ocupen al voltant d’un 25 % de la superfície d’aquests conreus.
D’altra banda l’automatització de la producció, les exigències legals de traçabilitat del producte, les caducitats i el control de la cadena del fred impulsen l’ús de les solucions logístiques en un sector on s’inscriuen empreses de gran volum i capacitat inversora. Per exemple, el grup Torres basa gran part del seu posicionament de producte en la tradició, però aposta per la internacionalització i utilitza les eines avançades, com un sistema d’informació geogràfica per seguir el cicle vegetatiu de les seves vinyes.
Per la seva banda, el sector tèxtil i de la confecció pateix de fa molts anys la competència de l’Extrem Orient. En el període 2000-2006, el tèxtil, amb una tradició de segles a Catalunya, va perdre més de 28.000 llocs de treball. Després, les empreses han vist com se’ls reduïa la facturació i com les botigues d’estalvi, tipus outlet, passaven de ser un negoci marginal a formar part de les estratègies bàsiques. No obstant això, hi ha exemples d’empreses líders no ja en el seu sector sinó en el mercat global, que són presentades com a models en les escoles de negoci. Així, la internacionalització, la creativitat en el disseny i una acurada gestió logística han convertit en capdavanteres empreses catalanes com Mango, Desigual o Custo Barcelona.
Destins de la producció a Catalunya, segons el sector d’activitat (%) | ||||
Sectors | Demanda intermèdia | Consum final | Vendes Estat | Vendes exterior |
Primari (agricultura, silvicultura, ramaderia…) | 67,4 | 21,3 | 4,0 | 7,1 |
Indústria extractiva i energètica | 74,5 | 15,3 | 9,1 | 0,9 |
Indústria manufacturera | 42,0 | 11,3 | 22,3 | 17,9 |
Construcció | 39,4 | 2,2 | 0,0 | 0,0 |
Comerç i hostaleria | 22,3 | 57,9 | 10,8 | 6,5 |
Transports i comunicacions | 56,1 | 19,2 | 14,7 | 10,0 |
Serveis financers | 52,9 | 34,4 | 8,8 | 3,8 |
Serveis immobiliaris i serveis a les empreses | 50,3 | 25,7 | 8,3 | 5,4 |
Administració, sanitat, educació, socials i d’altres | 12,3 | 83,6 | 2,8 | 0,7 |
Total | 40,3 | 26,3 | 13,8 | 10,2 |
Font: Cambra de Comerç de Barcelona. Potencial exportador y perfil de la empresa exportadora de Cataluña, octubre 2009-maig 2010.
L’especialització farmacèutica
La indústria farmacèutica és un sector especialitzat, amb un alt valor afegit, desenvolupament tecnològic i llocs de treball molt qualificats, que manté una activitat important a Catalunya i té una gran rellevància des d’una òptica logística. La comunitat catalana és l’origen i la seu de les sis principals empreses farmacèutiques estatals: Almirall, Esteve, Uriach, Ferrer, Lacer i Grifols. Aquesta tradició i el dinamisme del territori han atret els principals grups farmacèutics del món, de manera que a Catalunya es localitzen gairebé la meitat dels laboratoris farmacèutics establerts a Espanya.
La producció farmacèutica està vinculada a la investigació i un control absolut de la fabricació des d’un punt de vista sanitari i legal, per això la logística, amb el control de lots, la total traçabilitat o la temperatura controlada, forma part de la seva cadena de valor. Quan es tracta de donar servei a unes 3.400 farmàcies a Catalunya i a un volum considerable de serveis hospitalaris, milers de referències i diverses rotacions en funció de la tipologia del producte, la distribució farmacèutica és un repte en si mateixa. Els centres de distribució com el de Federació Farmacèutica a Gavà són un bon exemple de logística acurada i de l’ús de les més innovadores tecnologies d’emmagatzemament, preparació de comandes i classificació automatitzades.
Els sectors emergents
Els sectors emergents, on destaquen
les empreses de biotecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques,
s’han alçat amb força a Catalunya. Val a dir que aquesta és la comunitat autònoma on es realitza un major nombre d’assajos clínics. A la imatge, laboratoris del Tecnocampus de Mataró que, juntament amb el 22@ a Barcelona, donen suport
a l’emprenedoria tecnològica.
Als sectors tradicionals i especialitzats s’hi sumen els emergents, entre els quals destaquen les empreses creades a l’entorn d’internet, amb un ventall molt divers que va de les companyies dedicades exclusivament a la venda en línia, que tenen la logística de distribució com una peça clau de la seva activitat, a aquelles que es dediquen a oferir serveis relacionats amb la xarxa, com les consultores especialitzades en acompanyar empreses quan entren en aquest negoci. De fet, els serveis relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, que aporten un 3 % al PIB català, no deixen d’incrementar el seu volum d’ocupació.
Per la seva part, l’Administració ha dissenyat espais per donar suport i acompanyar els emprenedors i les noves empreses tecnològiques, com ara el districte 22@ de Barcelona o el Tecnocampus de Mataró. En aquest sentit, l’emprenedoria catalana ha apuntat molt alt, de manera que un bon grup d’empreses punteres s’han instal·lat al mític Silicon Valley, a Estats Units.
Més enllà hi trobem, de manera destacada, les empreses biotec, dedicades a la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques, impulsades per l’organització Biocat. Es tracta d’empreses molt especialitzades i que destaquen per la seva creativitat, que aporten un gran valor afegit, poc intensives en mà d’obra (el 60 % donen treball a menys de deu persones), però que donen feina a professionals molt qualificats. En relació amb aquest sector, cal tenir en compte que Catalunya és la comunitat autònoma que realitza un major nombre d’assajos clínics d’Espanya, un 52,7 %, percentatge molt superior al pes que li correspondria pel volum de població (16 %).
Com a sectors igualment emergents destaquen el de les telecomunicacions, l’aeronàutic, les tecnologies alimentàries i les tecnologies aplicades a les energies renovables, en primera línia d’interès a causa de l’encariment dels combustibles derivats del petroli i del perill que suposen les centrals nuclears. Dins l’àmbit dels serveis, destaca especialment la logística i els serveis socials, amb l’atenció a la gent gran com un dels segments emergents de l’economia.
Catalans al Silicon Valley |
El centre d’incubació i acceleració d’empreses tecnològiques més important del Silicon Valley, el Plug & Play, compta des de 2011 amb deu empreses catalanes més. Totes elles han estat seleccionades per la Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Activa, conjuntament amb experts de Plug & Play, perquè són companyies que tenen un model de negoci molt adequat per Estats Units: base tecnològica, un producte comercialitzable a tot el món i vocació internacional. Amb aquesta iniciativa es vol que les empreses seleccionades comptin amb les millors condicions per expandir els seus negocis i puguin créixer en un entorn on poden accedir a les universitats de més prestigi i estar en contacte directe amb empreses com Yahoo, Google, Intel o Oracle. Aquesta iniciativa s’emmarca en un programa de la Cambra de Comerç de Barcelona, que inclou el contacte amb companyies de capital risc, grans corporacions tecnològiques i universitats, la qual cosa aporta un valor diferencial a les empreses seleccionades. |