Pel seu pes econòmic i pels costos
que representa, la logística s’ha d’entendre com un procés col·laboratiu entre les empreses i un factor clau del seu desenvolupament. Les plataformes
i centres logístics i industrials possibiliten les sinergies entre les organitzacions per a la millora de la seva activitat
i l’optimització de recursos. A la imatge, una vista aèria del polígon de la Zona Franca de Barcelona.
Catalunya compta amb un sistema productiu molt ric en tipologia de sectors i empreses. Hi ha sectors tradicionals que experimenten situacions ben diferents. La del tèxtil i la confecció, afectat per la impossibilitat de competir amb els països asiàtics, és ben diferent de l’evolució d’altres sectors com el farmacèutic o l’automoció, per bé que tots hagin patit la crisi econòmica i la deslocalització d’empreses, a la recerca de millores de productivitat. Malgrat tot, dins de sectors amb dificultats s’observa la paradoxa que algunes empreses, basant-se en el disseny del producte i l’organització logística, no només han pogut sobreviure sinó que s’han convertit en referents mundials.
L’automoció, l’alimentació i el tèxtil
L’automoció és una bandera de l’economia catalana des de fa dècades, amb una participació del 10 % en el conjunt de la indústria, fonamentada en la producció de les factories de Seat i Nissan. En paral·lel als fabricants, existeix una important indústria auxiliar, que malgrat patir un procés de deslocalització o reducció de l’activitat manté referents propis com el de Ficosa, empresa catalana altament internacionalitzada. L’estratègia dels fabricants d’automoció apunta a avançar-se a la competència en el llançament de nous models ajustats a les tendències de mercat –i els centres de disseny catalans són reconeguts en aquest àmbit–, reduir els costos de proveïdors i integrar-los a la cadena logística, que cada vegada és més ajustada i respon a una planificació acurada de la demanda.
Exportacions i importacions de Catalunya
Unitats: milions d’euros. Font: Cambra de Comerç de Barcelona. Potencial exportador y perfil de la empresa exportadora de Cataluña, octubre 2009-maig 2010.
El sector de l’alimentació i les begudes representa el 17 % del total de la indústria manufacturera. Existeix un nombre reduït de grans empreses, algunes multinacionals, que concentren una quota de mercat important, com Nestlé o Unilever, però també empreses pròpies com la cervesera Damm o el Grup Alimentari Guissona. En l’altre extrem apareix un gran nombre de petits establiments agroindustrials, generalment més lligats a l’àmbit rural, que desenvolupen activitats de primera transformació.
| Damm, una aposta per la logística | |
El brassage o bracejat de la cervesa és la fase del procés productiu en què es cou el most abans de la fermentació. Empreses d’origen català com Damm han conjuminat la tradició amb l’aplicació de solucions logístiques i industrials innovadores, que les ha portat a la seva expansió internacional sense deslligar-se de la seva identitat. A la imatge, la sala de bracejat de La Bohemia, antiga fàbrica de Damm a Barcelona. Des de la fàbric-sa La Bohemia, centre de producció de Damm fins el 1992, es gestiona l’activitat del grup Damm, que avui compta amb deu fàbriques, dóna feina a més de 2.500 persones i factura anualment 800 milions d’euros. El grup també ha entrat en el sector de l’aigua i els refrescos, amb marques com Veri. Pionera en matèria logística, la cervesa Damm va ser el primer producte de gran consum que va optar a Espanya pel transport intermodal amb la creació, junt amb Renfe, de l’operador multimodal Alfil Logistics, amb el qual va articular trens amb destin1ció a Madrid, Múrcia i Sevilla per cobrir els mercats a la zona. Alfil Logistics presta també serveis a altres empreses del sector de l’alimentació i les begudes. Damm compta amb un magatzem a la ZAL de Barcelona amb accés ferroviari i a primera línia de port, on centralitza les seves operacions logístiques. |
|
En el sector alimentari coexisteixen empreses que ofereixen productes adreçats a tendències ben diferents. Mentre unes fan que els menjars precuinats guanyin espai a les lleixes dels supermercats, per exemple, altres aposten per la indústria agroalimentària ecològica. Aquesta activitat, on destaquen l’elaboració i l’embotellat de vins i caves, i la manipulació, l’envasat i la distribució de la producció hortofructícola, afavoreix la producció agrària ecològica, amb cultius típicament mediterranis, i la ramaderia ecològica, ambdós sectors amb comportaments positius. De fet, la vinya, l’olivera i els cereals ecològics ocupen al voltant d’un 25 % de la superfície d’aquests conreus.
D’altra banda l’automatització de la producció, les exigències legals de traçabilitat del producte, les caducitats i el control de la cadena del fred impulsen l’ús de les solucions logístiques en un sector on s’inscriuen empreses de gran volum i capacitat inversora. Per exemple, el grup Torres basa gran part del seu posicionament de producte en la tradició, però aposta per la internacionalització i utilitza les eines avançades, com un sistema d’informació geogràfica per seguir el cicle vegetatiu de les seves vinyes.
Per la seva banda, el sector tèxtil i de la confecció pateix de fa molts anys la competència de l’Extrem Orient. En el període 2000-2006, el tèxtil, amb una tradició de segles a Catalunya, va perdre més de 28.000 llocs de treball. Després, les empreses han vist com se’ls reduïa la facturació i com les botigues d’estalvi, tipus outlet, passaven de ser un negoci marginal a formar part de les estratègies bàsiques. No obstant això, hi ha exemples d’empreses líders no ja en el seu sector sinó en el mercat global, que són presentades com a models en les escoles de negoci. Així, la internacionalització, la creativitat en el disseny i una acurada gestió logística han convertit en capdavanteres empreses catalanes com Mango, Desigual o Custo Barcelona.
| Destins de la producció a Catalunya, segons el sector d’activitat (%) | ||||
| Sectors | Demanda intermèdia | Consum final | Vendes Estat | Vendes exterior |
| Primari (agricultura, silvicultura, ramaderia…) | 67,4 | 21,3 | 4,0 | 7,1 |
| Indústria extractiva i energètica | 74,5 | 15,3 | 9,1 | 0,9 |
| Indústria manufacturera | 42,0 | 11,3 | 22,3 | 17,9 |
| Construcció | 39,4 | 2,2 | 0,0 | 0,0 |
| Comerç i hostaleria | 22,3 | 57,9 | 10,8 | 6,5 |
| Transports i comunicacions | 56,1 | 19,2 | 14,7 | 10,0 |
| Serveis financers | 52,9 | 34,4 | 8,8 | 3,8 |
| Serveis immobiliaris i serveis a les empreses | 50,3 | 25,7 | 8,3 | 5,4 |
| Administració, sanitat, educació, socials i d’altres | 12,3 | 83,6 | 2,8 | 0,7 |
| Total | 40,3 | 26,3 | 13,8 | 10,2 |
Font: Cambra de Comerç de Barcelona. Potencial exportador y perfil de la empresa exportadora de Cataluña, octubre 2009-maig 2010.
L’especialització farmacèutica
La indústria farmacèutica és un sector especialitzat, amb un alt valor afegit, desenvolupament tecnològic i llocs de treball molt qualificats, que manté una activitat important a Catalunya i té una gran rellevància des d’una òptica logística. La comunitat catalana és l’origen i la seu de les sis principals empreses farmacèutiques estatals: Almirall, Esteve, Uriach, Ferrer, Lacer i Grifols. Aquesta tradició i el dinamisme del territori han atret els principals grups farmacèutics del món, de manera que a Catalunya es localitzen gairebé la meitat dels laboratoris farmacèutics establerts a Espanya.
La producció farmacèutica està vinculada a la investigació i un control absolut de la fabricació des d’un punt de vista sanitari i legal, per això la logística, amb el control de lots, la total traçabilitat o la temperatura controlada, forma part de la seva cadena de valor. Quan es tracta de donar servei a unes 3.400 farmàcies a Catalunya i a un volum considerable de serveis hospitalaris, milers de referències i diverses rotacions en funció de la tipologia del producte, la distribució farmacèutica és un repte en si mateixa. Els centres de distribució com el de Federació Farmacèutica a Gavà són un bon exemple de logística acurada i de l’ús de les més innovadores tecnologies d’emmagatzemament, preparació de comandes i classificació automatitzades.
Els sectors emergents
Els sectors emergents, on destaquen
les empreses de biotecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques,
s’han alçat amb força a Catalunya. Val a dir que aquesta és la comunitat autònoma on es realitza un major nombre d’assajos clínics. A la imatge, laboratoris del Tecnocampus de Mataró que, juntament amb el 22@ a Barcelona, donen suport
a l’emprenedoria tecnològica.
Als sectors tradicionals i especialitzats s’hi sumen els emergents, entre els quals destaquen les empreses creades a l’entorn d’internet, amb un ventall molt divers que va de les companyies dedicades exclusivament a la venda en línia, que tenen la logística de distribució com una peça clau de la seva activitat, a aquelles que es dediquen a oferir serveis relacionats amb la xarxa, com les consultores especialitzades en acompanyar empreses quan entren en aquest negoci. De fet, els serveis relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, que aporten un 3 % al PIB català, no deixen d’incrementar el seu volum d’ocupació.
Per la seva part, l’Administració ha dissenyat espais per donar suport i acompanyar els emprenedors i les noves empreses tecnològiques, com ara el districte 22@ de Barcelona o el Tecnocampus de Mataró. En aquest sentit, l’emprenedoria catalana ha apuntat molt alt, de manera que un bon grup d’empreses punteres s’han instal·lat al mític Silicon Valley, a Estats Units.
Més enllà hi trobem, de manera destacada, les empreses biotec, dedicades a la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques, impulsades per l’organització Biocat. Es tracta d’empreses molt especialitzades i que destaquen per la seva creativitat, que aporten un gran valor afegit, poc intensives en mà d’obra (el 60 % donen treball a menys de deu persones), però que donen feina a professionals molt qualificats. En relació amb aquest sector, cal tenir en compte que Catalunya és la comunitat autònoma que realitza un major nombre d’assajos clínics d’Espanya, un 52,7 %, percentatge molt superior al pes que li correspondria pel volum de població (16 %).
Com a sectors igualment emergents destaquen el de les telecomunicacions, l’aeronàutic, les tecnologies alimentàries i les tecnologies aplicades a les energies renovables, en primera línia d’interès a causa de l’encariment dels combustibles derivats del petroli i del perill que suposen les centrals nuclears. Dins l’àmbit dels serveis, destaca especialment la logística i els serveis socials, amb l’atenció a la gent gran com un dels segments emergents de l’economia.
| Catalans al Silicon Valley |
El centre d’incubació i acceleració d’empreses tecnològiques més important del Silicon Valley, el Plug & Play, compta des de 2011 amb deu empreses catalanes més. Totes elles han estat seleccionades per la Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Activa, conjuntament amb experts de Plug & Play, perquè són companyies que tenen un model de negoci molt adequat per Estats Units: base tecnològica, un producte comercialitzable a tot el món i vocació internacional. Amb aquesta iniciativa es vol que les empreses seleccionades comptin amb les millors condicions per expandir els seus negocis i puguin créixer en un entorn on poden accedir a les universitats de més prestigi i estar en contacte directe amb empreses com Yahoo, Google, Intel o Oracle. Aquesta iniciativa s’emmarca en un programa de la Cambra de Comerç de Barcelona, que inclou el contacte amb companyies de capital risc, grans corporacions tecnològiques i universitats, la qual cosa aporta un valor diferencial a les empreses seleccionades. |