Molt sovint, les empreses necessiten finançament extern per assumir projectes logístics o tecnològics,
com, per exemple, el cas d’empreses industrials que volen dedicar els seus esforços a millorar logístiques que suposen un canvi qualitatiu i aporten valor afegit, o el d’empreses de serveis logístics avançats.
Les infraestructures i els projectes logístics suposen habitualment inversions elevades, de manera que el finançament acostuma a ser un obstacle que s’ha de superar, ja es tracti de grans obres públiques abordades per l’Administració, de centres logístics o projectes de millora de magatzems o sistemes de producció de la iniciativa privada. Aquest aspecte, habitualment complex, encara resulta més crític en situacions de crisi financera i inestabilitat econòmica.
En el cas de les grans infraestructures, impulsades majoritàriament per l’Administració de l’Estat o els governs autonòmics, cada vegada és més habitual que aquests no afrontin els costos exclusivament, sinó que comptin amb el suport d’altres administracions, de fons europeus i de grans grups empresarials. En aquest darrer supòsit, a Catalunya tenim l’exemple de la corporació Abertis, que té com a línies de negoci arreu del món les autopistes, els aeroports, els centres logístics, les telecomunicacions i els aparcaments. Aquests grups tenen capacitat per finançar grans infraestructures sobre sòl públic a canvi de concesions per a la seva explotació, ja sigui mitjançant el cobrament de peatges durant un període d’anys, en el cas de les autopistes, o la comercialització dels espais en el centres logístics.
Per la seva banda, les empreses que s’ubiquen en els centres logístics i polígons industrials poden contemplar diversos models per implantar-s’hi, més enllà de la compra del terreny i la construcció de les naus amb recursos propis. Els gestors dels centres, ja siguin promotores privades, organismes públics o societats amb capital públic i privat, ofereixen altres possibilitats. Així, la concessió de l’espai per construir-hi les instal·lacions pròpies o l’arrendament de la mateixa nau (dissenyada fins i tot en funció de les necessitats de l’empresa que s’hi instal·la) són fórmules habituals per facilitar la implantació d’empreses, que poden d’aquesta manera dirigir els seus esforços d’inversió cap a l’adquisició d’equipaments, o l’obtenció d’arrendaments financers per a vehicles o equips tecnològics.