El control dels sistemes de gestió
i de les millores ha de realitzar-se de manera sistemàtica i a tots els nivells
de responsabilitat. A la imatge, interior del complexe La Closa, on el Grup Alimentari Guissona duu a terme processos de transformació càrnia.
Tradicionalment, la logística ha estat ubicada en els extrems de la cadena (centrada en l’aprovisionament i la distribució), mentre que la logística interna, la de fabricació, quedava com un espai intermedi vist sota prismes diferents dins l’organització de l’empresa. Les noves tendències posen de manifest la interrelació de tots els fluxos d’un procés que té al client en els dos extrems: com a generador de la demanda i com a últim graó de la distribució capil·lar, incloent-hi la logística inversa. S’aboca al concepte de cadena de subministrament integrada sota un flux tens, on la fabricació no és una etapa aïllada sinó vinculada a les operacions que s’hi encadenen. El temps de resposta que l’organització sigui capaç de donar entre la identificació de la demanda i l’entrega del producte al client determina la seva competitivitat i eficiència, ja que com menys temps estigui un producte en cada una de les etapes de la cadena logística menys costos se sumaran en el seu valor final.
Atès que en la majoria de sectors no és possible mantenir estocs a l’espera d’una demanda hipotètica, les empreses tendeixen a basar la seva activitat en una estratègia pull, en la qual el mercat tira de la fabricació i no a la inversa. En conseqüència, s’apunta cap a un procés de producció cada cop més flexible que exigeix del suport de les TIC per fer possible un llançament ràpid del producte i donar resposta immediata a les incidències.
D’altra banda, des de fa algunes dècades s’han desenvolupat filosofies i tècniques de gestió de la producció dirigides a optimitzar els processos i aprofitar les capacitats de les instal·lacions. Algunes de les més representatives serien el «just a temps» i la teoria de les restriccions (theory of constraints o TOC), enfocada a identificar els colls d’ampolla dels processos de producció per tal d’aprofitar al màxim les capacitats reals de la fàbrica i millorar els punts febles detectats. Aquestes filosofies cerquen l’eficiència i efectivitat de l’activitat productiva, disminuint els temps dels cicles productius, evitant les seves interrupcions i facilitant la disposició adequada de recursos que la garanteixin.
La incorporació de sistemes robotitzats en els processos logístics interns han facilitat la interrelació de tots els fluxos del procés de producció.
En un marc en què cal personalitzar el producte d’acord amb les necessitats finals del client, el procés productiu es centra en trobar el màxim equilibri entre la previsió de les necessitats i les capacitats de la fàbrica en un moment marcat per la disminució del cicle de vida del producte i l’obertura de mercats. Aquest plantejament exigeix una anàlisi molt acurada del producte, una flexibilitat en el disseny, una anàlisi de proveïdors i de competidors, i una producció adaptable constantment tant en volum com en el canvi de productes que s’han de fabricar. Conseqüentment, és necessari comptar amb dades sobre les previsions de consum de cada producte perquè aquestes afecten els aprovisionaments, el programa de fabricació, les existències, la distribució, etc. Resulta imprescindible compartir informació entre totes les àrees implicades per buscar l’equilibri adequat, com ho és també l’aplicació de tècniques d’aplaçament per tal de facilitar l’adequació de la producció a la demanda real al final del procés, o bé fer ús d’eines estadístiques que permetin estimar la demanda futura i corregir sobre la marxa la fabricació. Les eines de previsió de vendes o forecast possibiliten fer un pronòstic de la demanda que es tindrà d’un producte en un espai de temps determinat.
D’altra banda, les compres i els aprovisionaments també s’enfoquen cap a la reducció de costos i la millora del servei intern. Així, es tendeix a concentrar proveïdors per augmentar el poder de negociació, sempre amb alternatives que evitin la dependència, i s’estableixen formes concretes de subministrament i estratègies de millora contínua. Per reduir els costos del procés d’aprovisionaments es busca retallar inventaris i volum dels lots, mentre que augmenten les freqüències d’entrega. Es fa una avaluació continuada dels proveïdors i s’optimitzen costos conjuntament, cercant millores en l’embalatge, les manipulacions, l’ús de les tecnologies B2B, l’estandardització del sistemes d’informació i, sobretot, amb una visibilitat màxima del proveïdor pel que fa a l’inventari, l’estat de les comandes i els enviaments.
La sincronització de les entregues entre proveïdors per a reduir inventaris tensa la cadena de valor des que el proveïdor rep la planificació de la producció, fabrica els components i envia els materials d’acord amb l’MRP del fabricant. Arribats a planta, els aprovisionaments pràcticament no s’emmagatzemen sinó que es gestionen en una àrea prèvia a les línies de fabricació, tasca que es tendeix a deixar en mans del proveïdor o d’un operador logístic. Els components no resten massa hores esperant a passar a la línia segons el detall del pla de producció. Al mateix temps, producció, proveïdor extern i operador logístic són vinculats per un sistema d’informació compartit que especifica la següent necessitat de materials, imprescindible per tensar les activitats encadenades, mantenir un flux continu i, finalment, reduir els terminis d’entrega en el concepte lean production.
| Eines informàtiques per a la gestió de processos |
|
Els nous programes informàtics ofereixen possibilitats d’adequació de la línia de producció als processos de l’empresa, conjuminant les funcions logístiques amb la gestió corporativa i les capacitats de les instal·lacions. Així, processos d’informació i de fabricació poden anar de la mà, de manera que el control de la producció accedeixi automàticament als canvis en les planificacions i s’evitin errades o fins i tot l’aturada del procés productiu. Hi ha mòduls específics per a la gestió d’aprovisionaments en els grans sistemes de gestió corporativa del tipus ERP (enterprise resource planning), que doten de més eficiència aspectes com la gestió de proveïdors, el cicle de vida del producte o la integració de la producció. També una eina com MES (manufacturing execution systems) permet la connexió entre els diferents nivells d’automatització de la planta de producció, o els coneguts MRP (manufacturing resources planning), que incorporen sistemes de planificació avançada. L’MRP s’associa al programa mestre de producció i defineix les necessitats de materials per a cada cicle de producció previst, considerant els temps de subministrament del proveïdor. |
Les TIC aporten eines enfocades al lean production: gestió visual de la planta, captura de dades en planta, identificació dels costos reals de fabricació i identificació de minvaments, informació de les ràtios de productivitat, etc. A això s’hi sumen metodologies concretes com l’SMED (single minute exchange of die), tècniques d’ajustament de les màquines que permeten reduir els temps de preparació per fabricar peces distintes quan encara operen un altre lot. També trobem la filosofia kaizen i el mètode japonès de les 5S, que s’orienta a l’organització de les plantes de producció en el sentit que l’ordre i la neteja milloren la productivitat i augmenten la seguretat en el treball, eliminant també els costos derivats. Respecte a la gestió de manteniment, la filosofia TPM (total productive maintenance) permet fer tasques de manteniment mentre les màquines operen.
Per últim, el control dels sistemes de gestió i de les millores ha de realitzar-se de manera sistemàtica i a tots els nivells de responsabilitat. És precís comptar amb indicadors senzills per al control de la productivitat i la detecció d’ineficiències, sistemes visuals per al seguiment de la planta, fonts d’informació i tractament d’aquesta correctament definits; establir el tipus d’informació que s’ha de gestionar per cada nivell de la planta; definir els procediments de treball per a la gestió i el control; periodicitat de reunions per establir plans d’acció per a la millora i el seu seguiment.