Els estocs de producte tenen un pes significatiu i el seu emmagatzematge
i manipulació conformen un percentatge alt del cost de la logística. Per aquest motiu les indústries incorporen progressivament sistemes automatitzats.
Malgrat la voluntat de les organitzacions de reduir els immobilitzats, els estocs de producte continuen tenint un pes importantíssim i l’emmagatzematge i la manipulació de les càrregues conformen un percentatge alt del cost de la logística. Quant a l’emmagatzematge de matèries primeres i components, malgrat la tendència al «just a temps», a la pràctica, en la majoria de casos, són l’assegurança per neutralitzar errades d’aprovisionament que poden paralitzar la fàbrica. El magatzem pulmó continua tenint un paper modulador en la majoria de sectors industrials.
Pel que fa al magatzem de producte acabat, la qüestió és determinar quin tipus d’instal·lació es necessita (magatzem de distribució, sistemes de reexpedició, magatzem híbrid...) i quina tecnologia es farà servir (convencional, sistemes automatitzats, preparació de comandes sense papers...). O bé es pot subcontractar la gestió o l’activitat del magatzem a un operador logístic perquè permet convertir els costos fixos en variables.
Són molts els factors que determinen les característiques del magatzem amb les seves diverses àrees i les tecnologies que s’han d’utilitzar per a la manipulació de les càrregues: les característiques dels productes, el nombre de referències, les rotacions, el nivell de servei que es vol assegurar...
A vegades es tracta de projectes complexos en els quals cal comptar amb consultores i enginyeries especialitzades que faran un disseny del magatzem que minimitzi els fluxos interns, l’elecció de sistemes de manutenció segons els costos derivats i una organització pertinent de la preparació de les comandes. Per exemple, si es tracta d’un projecte en què la unitat de càrrega és la paleta o caixes estàndard i que presenta rotacions altes, la tendència apunta cap a l’automatització mitjançant transelevadors. Si la rotació és mitjana o baixa, l’opció més adient poden ser els carretons elevadors.
En la mateixa línia s’inscriu el procediment de preparació de les comandes, que té una relació estreta amb la satisfacció del client. Davant l’opció de mantenir una gestió tradicional o optar per les possibilitats de l’automatització, és clau analitzar les necessitats i la definició de l’estratègia en funció del producte (dimensions, quantitat de referències, rotacions, etc.), les característiques del mercat (tipologia de comandes, estacionalitat, tipus de consolidació) i el tipus de servei (terminis d’entrega, nivell d’errades, etc.).
A partir d’aquest punt, el mercat ofereix moltes possibilitats més enllà del llistat de comandes que l’operari va complimentant mitjançant un carretó en el qual diposita caixes completes i unitats de producte. A aquest sistema, molt costós pel que fa a temps i errades humanes, s’hi han contraposat els sistemes automàtics, que redueixen costos de personal i minimitzen al màxim les equivocacions en executar una comanda. Encara que no existeix una fórmula exacta, és més difícil automatitzar productes que no permeten unitats de contenedorització estàndards i que presenten rotacions baixes. En canvi, es tendeix a incorporar sistemes de preparació de comandes sense papers davant referències i rotacions de producte altes. En aquest cas, es poden distingir els sistemes «producte a operari» (sistemes rotatius verticals i horitzontals) i els sistemes «operari a producte», en els quals el treballador segueix un circuit i pren les unitats de les lleixes guiat bé per un sistema pick to light, que li indica quantes unitats ha de prendre de cada prestatgeria i li exigeix la validació de l’operació, o bé per un sistema a través de veu de concepció similar.
El control de les existències en temps real resulta imprescindible per gestionar el magatzem i preparar comandes per a la distribució. Els proveïdors d’eines de gestió logística han desenvolupat sistemes de gestió de magatzem (SGM) que superen les prestacions dels mòduls d’emmagatzematge dels ERP, que s’adeqüen a les particularitats de sectors d’activitat diversos. Són solucions per al control en temps real de les operacions que, més enllà de la gestió de l’estoc, incorporen elements de gestió de la preparació de comandes automatitzades o la identificació per radiofreqüència, però en ocasions també de la distribució, a la vegada que s’integren a l’ERP o a les solucions SCM.
Pel que fa a la distribució, els sistemes de gestió del transport possibiliten la planificació i optimització de les rutes de transport terrestre, la gestió dels transports aeris i marítims i el seguiment de vehicles en temps real, amb una traçabilitat total del procés fins a l’entrega final. Els paquets de sistemes informàtics per a la gestió de rutes incorporen la integració en els sistemes ERP i amb la resta de la cadena logística, tant si l’empresa assumeix l’activitat de transport com si l’ha confiat a un operador logístic.
| «Just a temps»: l’automoció, sector pioner |
Procés productiu a la companyia Seat a Martorell (Barcelona). El «just a temps» és una filosofia orientada a les zero existències, zero interrupcions dels fluxos de producció i zero defectes, a la qual apunten molts sectors productius però de la qual n’ha estat precursor el de l’automoció. Es tracta de millorar la cadena d’aprovisionaments i garantir un subministrament en seqüència a les línies de muntatge, cosa que ha conduït a una reubicació dels proveïdors a prop de les fàbriques, de manera que és possible augmentar la capacitat de resposta dels subministradors davant les oscil·lacions de les comandes de cada tipus de vehicle tot escurçant el temps i el cost de transport i augmentant la disponibilitat de components. El repte és trencar barreres en la cadena de subministraments per anar cap a una col·laboració amb els proveïdors de la indústria auxiliar del sector. |