La distribució a Catalunya


El supermercat és el model comercial
que capitalitza la superfície de venda dedicada a productes quotidians.
A la imatge, interior d’un establiment
de Caprabo.

La rellevància que l’activitat comercial té en l’economia catalana queda palesa en el fet que el 2007 hi havia 167.479 establiments comercials, on hi treballaven fins a 636.834 persones (gairebé el 20 % de la població ocupada). A més, la seva contribució està per damunt de la quota de participació de sectors com ara les activitats manufactureres, l’agricultura i la pesca, i manté una tendència a augmentar. Per bé que l’estructura ha canviat en els darrers vint anys, primer amb l’eclosió de les grans superfícies i després amb la pujança del comerç electrònic, l’activitat comercial segueix estant en el moll de l’os de l’economia.

L’Anuari 2010 de la distribució quotidiana a Catalunya il·lustra el contrast entre la botiga tradicional i les superfícies en règim d’autoservei: supermercats, hipermercats, grans magatzems, etc. El sector quotidià en règim d’autoservei estava compost l’any 2009 per 4.156 establiments, que aglutinaven un 11,4 % del total de punts de venda centrats en una oferta d’alimentació, drogueria i perfumeria. S’observa, a més, un protagonisme més elevat d’aquest segment en relació amb la botiga tradicional, que el mateix any comptava amb 32.177 botigues.

Respecte als operadors líders al mercat del sector quotidià, l’empresa capdavantera és el grup Carrefour, amb el 15,19 % de la quota de mercat, seguida d’Eroski (14,52), Mercadona (11,0), Condis (8,23) i Bon Preu (6,12). Aquestes empreses capitalitzen la distribució a la majoria de comarques catalanes. Al marge de les empreses líders, cal destacar-ne d’altres amb un creixement progressiu pel que fa a l’oferta comercial, com la corporació alimentària Guissona, amb una estructura de 373 centres.


Distribució comercial a Catalunya
Població i empresa
Població de l’àmbit 7.475.420 Establiments de comerç al detall 107.747
Densitat de població (hab./km2) 232,79 Superfície de comerç al detall (m2) 9.949.795
Població en municipis > 50.000 hab. 54,3 % Superfície del sector quotidià (m2) 2.889.872
Superfície del sector quotidià/1.000 hab. (m2) 387

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Dades de 2008.

Font: Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (2006-2009).
Oferta comercial del sector quotidià en règim d’autoservei
Centres Superfície % Sup. Superfície mitjana per establiment (m2) 440,5
Grans magatzems 8 20.994 1,1 Percentatge d’establiments franquiciats 29,4
Hipermercats 51 190.688 10,4 Nombre de treballadors 53.888
Supermercats 1.407 1.126.439 61,5

Font: Direcció General de Comerç. Dades de 2008.
Superserveis 1.050 270.899 14,8
Autoserveis 224 22.194 1,2
Especialistes 1.416 199.501 10,9

En el seu conjunt, el sector de venda en autoservei a Catalunya ofereix una ràtio de 245 m2 de superfície per cada mil habitants. Pel que fa al pes dels diversos formats comercials, les grans superfícies no tenen a Catalunya la mateixa importància que a d’altres comunitats autònomes. Dels 528 centres comercials que hi havia a l’Estat espanyol el 2010, només 44 eren a Catalunya, per darrera d’Andalusia (102), Madrid (93) i València (58), situant-se com una de les comunitats autònomes amb menor densitat de centres si es té en compte la relació entre la seva superfície comercial i la població. Aquest fet, que sens dubte ha beneficiat el comerç de proximitat, té a veure amb els criteris estrictes establerts per l’Administració catalana quant a la limitació d’obertures a vuit dies festius l’any, factor que no ha incentivat la posada en marxa de noves instal·lacions de grans superfícies a Catalunya.

Així doncs, el supermercat és el format comercial que capitalitza la superfície de venda dedicada a productes quotidians en arribar al 61,6 % del total. Aquest percentatge és superior al del conjunt espanyol pel que fa a aquest tipus de productes, ja que segons la consultora Nielsen els supermercats tenen el 57 % de la superfície comercial dedicada al producte quotidià. Al final de 2009 hi havia 1.407 supermercats a Catalunya, que representaven un 33,8 % del nombre d’establiments d’autoservei dedicats al producte quotidià, amb una superfície de venda d’1.126.438 m2.


Mercats municipals

Els mercats municipals, a més de caracteritzar-se per la qualitat dels seus productes frescos, s’esforcen per oferir un tracte personalitzat que fa que «anar al mercat» sigui també una forma de relacionar-se socialment.

Paradigma de la tradició i la distribució capil·lar del producte fresc, els mercats municipals assumeixen el 10 % de la distribució alimentària. A Catalunya hi ha 170 mercats municipals amb un total de 10.485 establiments, dels quals gairebé 9.000, venen productes alimentaris. Ocupen una superfície comercial de 260.000 m², majoritàriament destinats –més del 80 %– a la venda de productes frescos. Respecte la seva distribució geogràfica, el 80 % dels mercats es concentren a la demarcació de Barcelona (132 mercats). D’aquests, el 24 % (40 instal·lacions) es troben a la ciutat de Barcelona. El 85 % dels mercats tenen més de vint anys d’antiguitat. D’aquests, un 27 % van ser construïts abans de 1935 i només el 15 % són posteriors a 1985.

Els mercats són apreciats per la qualitat del producte fresc que s’hi ofereix i són ben valorats socialment com a garants de la cuina mediterrània. Aquest fet contrasta amb una progressiva pèrdua de protagonisme enfront d’altres canals de distribució que ofereixen horaris més extensos, que s’adapten als canvis sociològics experimentats per la societat. Molts mercats municipals han estat remodelats durant les últimes dues dècades, facilitant-ne els accessos i millorant instal·lacions de fred.

Per millorar la seva presència en el comerç de proximitat, els mercats municipals incorporen serveis com l’entrega a domicili o la instal·lació de ludoteques, per exemple. A més, per ampliar la seva oferta, integren establiments de dimensió mitjana en règim d’autoservei.