L’aplicació de conceptes logístics als centres hospitalaris suposa administrar el flux de materials en els diversos espais clínics, integrant la informació per oferir una traçabilitat total i facilitant
la presa de decisions i el control dels costos en totes les fases.
Per altra banda, algunes administracions públiques incorporen progressivament models de gestió propis de l’empresa privada per gestionar àrees tan delicades però a la vegada amb tant d’impacte pressupostari com l’educació o la sanitat. La crisi econòmica i els endeutaments elevats de les Administracions obliga a fer front a les ineficiències i tenir molt en compte els paràmetres organitzatius i, sobretot, a gestionar en profunditat els costos per garantir el futur de l’escola pública o de les prestacions dels serveis sanitaris.
Borja Ozores, autor del llibre Logística hospitalaria, entén l’hospital com un centre de producció de serveis, amb un procés dirigit al malalt, a la seva curació, però que aquest procés només es pot considerar eficient quan això s’aconsegueix al menor cost possible. Caldria contemplar l’hospital com un ens logístic, avaluant-ne tant els processos d’aprovisionament dels proveïdors com els subministres interns, l’anomenada cadena logística intrahospitalària. L’objectiu és que l’abastiment respongui a les necessitats reals de consum, sense perdre l’orientació a l’usuari. En canvi, existeixen deficiències en l’aprovisionament dels centres hospitalaris, on hi ha moltes gestions manuals dels estocs i un volum excessiu de materials.
L’aplicació de conceptes logístics als hospitals suposaria administrar el flux de materials en els diversos espais clínics (quiròfans, habitacions, proves per a pacients, etc.), integrant la informació per oferir una traçabilitat total i facilitant la presa de decisions i el control dels costos en totes les fases. Una gestió eficaç de la cadena de subministraments pot reduir fins un 30 % el volum de productes emmagatzemats en planta i retallar els costos de l’immobilitzat en un 20 %. Els experts parlen obertament d’aplicar el model lean, identificant els elements que no aporten valor a l’operativa per aconseguir estalvis en compres i gestió d’estocs. A la vegada, es contempla la reducció i optimització dels fluxos interns de materials (redisseny de magatzems, ús de sistemes de dispensació automàtica i determinació del nivell d’existències adequat a cada servei). Un estoc menor i menys immobilitzats suposen pràcticament l’eliminació d’obsolescències de productes o ruptures d’estocs. També es contemplen estratègies pròpies de la indústria, plantejant que sigui el mateix proveïdor qui es faci responsable –a partir dels requeriments establerts pels centres sanitaris– de la gestió del magatzem, bé sigui en el propi hospital o fora del centre. La tendència lògica apunta a reduir els magatzems interns i a ocupar el personal propi en altres activitats de més valor afegit.
Pel que fa a la identificació de materials (medicaments, aparell mèdic, etc.), l’adopció de codis de barres al llarg del procés hospitalari pot suposar l’eliminació d’errades i una millora administrativa per la simplificació dels processos que aporta. Més enllà encara, es planteja fer ús de la tecnologia RFID per aconseguir una anàlisi curosa dels consums o tornar sobre la traçabilitat de qualsevol referència. De fet, hi ha experiències de posar una etiqueta RFID a la polsera del pacient ingressat i automatitzar així la seva història clínica al llarg de tota la seva estada.