La Llei de mobilitat de Catalunya


Els ajuntaments de les grans ciutats,
com Barcelona, Lleida o Girona, promouen el sistema de lloguer
de bicicletes, que compta ja amb centenars de milers d’usuaris.

Catalunya disposa d’un referent normatiu en matèria de mobilitat, la Llei 9/2003, una normativa pionera a Espanya i Europa que té com a objectius bàsics integrar les polítiques de creixement urbà i econòmic amb les de mobilitat, donant prioritat al transport públic i als sistemes eficients de transport. També promou la intermodalitat, pretén ajustar els sistemes de transport a la demanda en zones de baixa densitat de població, disminuir la congestió de les zones urbanes, augmentar la seguretat viària i reduir la contaminació.

A través de la Llei de mobilitat s’han anat desplegant diferents instruments de planificació territorial, com les directrius nacionals de mobilitat, els plans directors de mobilitat, els específics i els de mobilitat urbana.

La Llei 9/2003 condiciona l’urbanisme a la mobilitat, impedint l’aprovació de projectes urbanístics si no es compta amb un estudi de la mobilitat que genera.