El model de mobilitat sostenible
i segur implantat a la regió metropolitana de Barcelona contempla l’increment de
la xarxa ferroviària i de la freqüència
de pas dels trens, del metro i el tramvia.
El model actual de mobilitat està fonamentat en l’ús de les energies derivades dels combustibles fòssils, en el qual la decisió de l’individu, lligada als models d’assentaments i infraestructures, fan que el vehicle privat sigui un element prevalent.
No obstant això, a Catalunya, i sobretot a la regió metropolitana de Barcelona, s’han desenvolupat algunes polítiques per invertir aquesta tendència i donar més rellevància al transport públic, especialment a les xarxes ferroviàries.
La regió metropolitana de Barcelona disposa d’un Pla director de mobilitat, elaborat per l’Autoritat del Transport Metropolità, que propugna un model de mobilitat sostenible i segura, integrador amb les polítiques urbanístiques, estructurador del territori i que garanteix l’accessibilitat al transport públic.
La regió metropolitana de Barcelona té una superfície de 3.236 km2, una població de 4,8 milions de persones i 164 municipis distribuïts en set comarques: el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Garraf i l’Alt Penedès. En aquesta àrea la mobilitat es dispersa cap als municipis més petits, que creixen més en població, una dinàmica que impulsa l’ús del transport privat.
Tràfic de passatgers i usos dels mitjans de transport
El pla té com a principals objectius: augmentar el pes del transport públic i no motoritzat de viatgers fins assolir una proporció de 2/3 sobre el total de la mobilitat; incrementar el del transport públic fins al 34,3 % sobre el total del transport i reduir un 5 % el del vehicle privat respecte les altres formes de transport; reduir el consum energètic de la mobilitat per habitant en un 7,5 %, a fi de mantenir el consum de combustible global en els nivells de 2004; disminuir un 20,5 % les emissions de diòxid de carboni i un 48 % les de partícules en suspensió; i aconseguir reduir un 25 % les víctimes mortals a les carreteres.
Per assolir aquests objectius, s’han desenvolupat diferents eixos d’actuació:
– Evitar la dispersió territorial entre els habitatges i les activitats econòmiques.
– Incrementar la xarxa ferroviària i la freqüència de pas dels trens, del metro i el tramvia.
– Promocionar l’ús de la bicicleta i ampliar la xarxa interurbana de carrils-bici.
– Fomentar l’anar a peu, establint nous itineraris per a vianants.
– Incrementar les places d’aparcaments de dissuasió a les estacions interurbanes de ferrocarril.
– Incrementar la xarxa d’autobusos interurbans i crear nous serveis: radials per connectar amb Barcelona i perimetrals per la mobilitat a la segona corona.
– Impulsar les infraestructures ferroviàries de mercaderies i la logística en horari nocturn.
– Promoure l’ús de serveis de cotxe compartit.
– Prioritzar els vehicles d’alta ocupació i impulsar cursos de formació per a una conducció eficient.
– Promoure la utilització de vehicles híbrids.