La CIM Lleida és una de les centrals integrals de mercaderies que presten servei al transport per carretera amb algunes de les destinacions més habituals dels tràfics de Catalunya
a l’interior de l’Estat.
La major part de les autopistes, autovies i carreteres de Catalunya tenen origen o final a Barcelona i connecten la capital i la seva regió metropolitana amb la resta dels territoris. Aquesta estructura radioconcèntrica a l’entorn de Barcelona dóna prioritat als accessos a una zona altament densificada i congestionada que, a més, està condicionada per una geografia peculiar, atès que es troba delimitada per la línia de costa, la serralada i la depressió litoral, i transversalment per un conjunt de rius i rieres.
Previsió de noves vies metropolitanes
El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) proposa incrementar els 148 km existents de vies estructurants primàries per facilitar els moviments entre els nuclis que disposen de connexions deficients o bé tenen com a única alternativa l’ús d’autopistes de llarg recorregut. També preveu construir 57 km de vies estructurants secundàries que es sumen als 152 actuals, i 114 km de suburbanes que incrementarien els 387 existents. Aquest tipus de vies permeten pal·liar el dèficit de vies intermèdies i millorar l’eficiència de les d’alta capacitat i les vies locals. D’altra banda, es crearan vies especialitzades que racionalitzaran l’ús de la xarxa i afavoriran el transport públic per carretera. Es tracta de 13 km de vies exclusives per a l’accés de camions al port de Barcelona, i de 31 km de vies d’accés a la ciutat de vehicles d’alta ocupació.
Per la seva banda, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona té l’objectiu de fomentar un model en xarxa amb ciutats denses, protegir el patrimoni natural i agrari, potenciar l’activitat econòmica i promoure les infraestructures i el transport públic.
Els dos documents coincideixen en la finalitat d’aconseguir per a la regió metropolitana de Barcelona una xarxa viària que permeti la connexió fluida entre municipis i les vies d’alta capacitat. Per això, la xarxa local ha d’evitar el pas per l’interior dels nuclis urbans mitjançant vies de ronda.
Un dels projectes més ambiciosos és la B-40, l’anomenat «Quart cinturó» o autovia orbital de Barcelona. Aquesta infraestructura, competència del Ministeri de Foment, facilitarà, un cop finalitzats tots els seus trams, les relacions entre les ciutats mitjanes de la segona corona de la regió metropolitana de Barcelona. La B-40 serà una autovia de dos carrils per sentit pensada per a trànsit de llarg recorregut que enllaçarà Vilafranca del Penedès amb Mataró (Maresme), passant també per Abrera, Terrassa i Granollers. Tanmateix, la construcció d’aquesta autovia ha estat des dels seus inicis envoltada de polèmica, degut a la forta oposició de col·lectius ecologistes i partits polítics que critiquen el greuge mediambiental que suposaria la seva concreció, sobretot, en el tram de Terrassa-Granollers, i per no contemplar alternatives com el traçat ferroviari.
Moviment de les mercaderies
La manca d’altres opcions fa que la demanda de transport de mercaderies per carretera creixi en tots els àmbits, des de l’urbà a l’internacional. Aquest mode de transport és essencial per a l’economia, representa gairebé el 80 % del conjunt del transport i suposa més del 2 % del valor afegit brut català, xifra similar a la de sectors com l’alimentació, el tèxtil o la metal·lúrgia.
Aproximadament, el 70 % dels tràfics per carretera es produeixen per l’interior de Catalunya, mentre que el percentatge restant són tràfics rebuts o enviats a altres comunitats autònomes (gairebé un 24 %) i a l’estranger (prop d’un 6 %). Cal destacar que del total d’operacions que es fan anualment, més del 40 % són en buit, és a dir, que els camions circulen sense càrrega. Respecte a les distàncies que recorren els vehicles de transport, els serveis intraregionals suposen recórrer distàncies d’uns 40 km, els nacionals no gaire més dels 500 km i els internacionals, entre els 750 i els 900 km de mitjana i per tona.
Segons la Encuesta permanente de transporte de mercancías por carretera 2010 del Ministeri de Foment, els orígens i les destinacions més habituals dels tràfics de Catalunya a l’interior de l’Estat són, per ordre d’importància, Aragó, Comunitat Valenciana, Madrid, Andalusia i País Basc. Pel que fa a la naturalesa de les mercaderies, els tipus de càrregues principals són els minerals i els materials per a la construcció, seguits de les màquines i vehicles i els objectes manufacturats, els productes alimentaris i farratges, els agrícoles i animals vius, els químics i petrolífers i, finalment, els metal·lúrgics.