L’aeroport de Barcelona-El Prat
és una de les peces fonamentals
de l’economia catalana, especialment
pel que fa al sector dels negocis
i a la indústria turística. Connecta amb més de 175 destinacions nacionals, europees i internacionals a través
de vols operats per més de 135 companyies aèries. Vista aèria
de la terminal T1.
L’aeroport de Barcelona-El Prat està situat al sud-oest de la Ciutat Comtal, entre els municipis del Prat de Llobregat, Viladecans i Sant Boi. Aquesta infraestructura aeroportuària és una de les peces fonamentals de l’economia catalana, especialment pel que fa al sector dels negocis i a la indústria turística. És un aeroport comercial de categoria A, amb la capacitat d’operar vols d’abast transoceànic i connectat amb més de 175 destinacions nacionals, europees i internacionals a través de vols operats per més de 135 companyies aèries.
El Pla Barcelona
El Pla Barcelona és la tercera gran operació de transformació de l’aeroport Barcelona-El Prat, després de les de 1968 i 1992. Dut a terme per Aena (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea), el pla consta de més de cent subprojectes per modernitzar les instal·lacions, els quals inclouen actuacions com la construcció de la tercera pista (operativa des del 2004), la terminal T-1 (en funcionament des de 2009), la dotació de nous accessos viaris i ferroviaris (arribada del metro, rodalies i del ferrocarril d’alta velocitat) i la urbanització de més de 300 ha com a zona de serveis per al desenvolupament industrial i comercial de l’aeroport, amb la construcció d’hotels, centres de convencions i parcs empresarials. El cost total del projecte és de més de 3.200 milions d’euros.
Noves infraestructures i major capacitat
Les millores del Pla Barcelona han incrementat la capacitat operativa de l’aeroport, preparat per absorbir fins a 55 milions de passatgers, que podran ser 70 milions un cop construïda la Terminal satèl·lit. La capacitat d’operacions també s’ha incrementat un 50 %, podent assumir fins a 90 moviments/hora.
Amb aquests projectes, l’aeroport de Barcelona-El Prat multiplica per tres les zones de passatgers, per deu les àrees operatives, per tres el nombre de passarel·les d’embarcament i el de cintes de recollida d’equipatges, i per quatre la superfície de serveis comercials. També signifiquen millores per als accessos mitjançant transport públic i les zones d’aparcament de vehicles privats.
| Evolució de la càrrega aèria a l’aeroport de Barcelona-El Prat | ||
| Any | Càrrega total (en milers de tones) | % |
| 2004 | 96.956 | 20,3 |
| 2005 | 102.120 | 5,3 |
| 2006 | 103.961 | 1,8 |
| 2007 | 105.734 | 1,7 |
| 2008 | 112.982 | 6,9 |
| 2009 | 93.449 | –17,3 |
| 2010 | 104.280 | 16,1 |
Font: Centros Logísticos Aeroportuarios (Clasa).
La terminal T1
Aquesta terminal va suposar una inversió de 900 milions d’euros, té 525.400 m2 de superfície i es situa en un edifici de disseny funcional i sostenible. Disposa d’avançats sistemes tècnics de processament de maletes i d’uns sistemes d’embarcament dels passatgers mitjançant passarel·les que, juntament amb la seva ubicació entre dues pistes equidistants, agilitzen les operacions de l’aeroport. Per la T1 passen més de 100.000 passatgers diàriament i hi operen cinquanta companyies aèries, que sumen el 80 % del tràfic total de l’aeroport.
Durant el seu primer any de funcionament, van passar per les seves instal·lacions 17.571.341 passatgers, es van realitzar 170.935 moviments d’aterratge i enlairament i es van gestionar 10.270.938 equipatges.
Altres infraestructures
La Terminal 2 (T2) era la primera terminal de l’aeroport abans de l’existència de la T1. Té capacitat per atendre anualment 25 milions de passatgers. L’aeroport també compta amb una tercera terminal destinada a l’aviació corporativa de 2.100 m2, operativa les 24 hores del dia i amb capacitat per atendre 26 aparells d’aviació. Així mateix, Barcelona-El Prat projecta la construcció d’un nou edifici, conegut com a «Terminal satèl·lit», que suposarà una inversió de 600 milions d’euros i estarà ubicat a un quilòmetre de distància de la T1, però connectat a aquesta mitjançant un túnel subterrani. Representarà una capacitat addicional d’embarcament equivalent a uns 15 milions de passatgers anuals, la qual cosa elevarà el sostre de capacitat potencial de terminals de l’aeroport als 70 milions de passatgers anuals.