La Unitat de Negoci de Tren
de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestiona les línies metropolitanes Barcelona-Vallès, Llobregat-Anoia i la línia
Lleida-La Pobla de Segur. Aquestes
línies van transportar l’any 2010
un total de gairebé vuitanta milions
de viatgers.
Catalunya compta amb un pla de transport de viatgers que defineix les directrius i línies d’actuació en relació amb l’oferta dels serveis ferroviaris de transport públic:
• La xarxa de rodalies, que anualment dóna servei a més de 110 milions d’usuaris, comprèn la província de Barcelona i s’estén fins un radi de 75 km a través de vuit línies operades per Renfe, que van des de Molins de Rei a Sant Vicenç de Calders i de Martorell a Puigcerdà, entre d’altres.
La Generalitat de Catalunya gestiona la regulació, planificació, coordinació i la inspecció al servei de rodalies, i té la potestat tarifària.
• La xarxa regional, que anualment dóna servei a onze milions d’usuaris en els 735 trajectes setmanals, cobreix un radi de 350 km des de Barcelona. Per sobre d’aquesta distància, els serveis es consideren de llarga distància.
Els serveis ferroviaris regionals sobre la xarxa d’ample ibèric que presta Renfe Operadora són sis, i tenen com a destinació ciutats com Portbou, Ulldecona o Riba-roja d’Ebre.
La Generalitat també gestiona des de 2011 els serveis ferroviaris regionals de transport de viatgers sobre la xarxa convencional que comencen i acaben a Catalunya. Sobre aquests serveis, adscrits a Rodalies de Catalunya, la Generalitat hi té competències similars a les dels serveis de rodalies, mentre que l’Administració de l’Estat posseeix les competències sobre la infraestructura.
• La xarxa de mitjana distància dóna servei de transport de viatgers a Catalunya, comunicant-la amb Aragó i la Comunitat Valenciana. Són nou línies que arriben fins a ciutats com València, Saragossa, la Pobla de Segur o Lleida.
La línia entre Barcelona, Tarragona i Lleida està coberta amb trens Avant, un servei d’alta velocitat específicament dissenyat per a viatges curts.
• Els serveis de llarga distància de Renfe cobreixen trajectes nacionals i internacionals mitjançant trens Arco, Euromed, Talgo i AVE:
– El servei Arco diürn enllaça Catalunya i la Comunitat Valenciana amb Extremadura i Andalusia, i circula a una velocitat de 200 km/h.
– L’Euromed cobreix l’arc mediterrani amb dotze serveis diaris, amb velocitats d’uns 220 km/h.
– El Talgo és un servei nocturn que enllaça amb destinacions nacionals i internacionals, i circula a velocitats que oscil·len entre els 160 i els 200 km/h.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Aquesta empresa pública gestiona els serveis i les infraestructures ferroviàries amb la finalitat de contribuir a la millora de la mobilitat a Catalunya i oferir als ciutadans uns serveis de lleure rendibles.
Creada l’any 1979, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s’estructura en dues unitats de negoci: la Unitat de Negoci de Tren, que integra les línies metropolitanes Barcelona-Vallès, Llobregat-Anoia i la línia Lleida-La Pobla de Segur; i la Unitat de Negoci de Turisme i Muntanya, que gestiona les explotacions de Montserrat, Vall de Núria, La Molina, Espot i Port Ainé, a més del Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat.
Les línies metropolitanes d’FGC són:
– L6. Barcelona-Pl. Catalunya / Reina Elisenda.
– L7. Barcelona-Pl. Catalunya / Av. Tibidabo.
– L8. Barcelona-Pl. Espanya / Molí Nou-Ciutat Cooperativa.
– R5. Barcelona-Pl. Espanya / Manresa.
– R6. Barcelona-Pl. Espanya / Igualada.
– S1. Barcelona-Pl. Catalunya / Terrassa.
– S2. Barcelona-Pl. Catalunya / Sabadell.
– S33. Barcelona-Pl. Espanya / Can Ros.
– S4. Barcelona-Pl. Espanya / Olesa de Montserrat.
– S5. Barcelona-Pl. Catalunya / Sant Cugat-Rubí.
– S55. Barcelona-Pl. Catalunya / Universitat Autònoma.
– S8. Barcelona-Pl. Espanya / Martorell Enllaç.
Respecte a les primeres, les línies metropolitanes, l’anomenat Metro del Vallès enllaça l’estació de plaça Catalunya a Barcelona amb les localitats de Sant Cugat, Sabadell i Terrassa. El Metro del Baix Llobregat va des de l’estació de plaça Espanya a Barcelona fins a Sant Boi i Martorell. Els anomenats «metros comarcals» enllacen Barcelona amb Igualada i Manresa.
Aquestes línies metropolitanes van transportar l’any 2010 un total de gairebé vuitanta milions de viatgers.
| Línies metropolitanes d’FGC (2010) | |
| Longitud de les línies (km) | 183 |
| Estacions | 75 |
| Unitats de tren | 84 |
| Locomotores de mercaderies | 8 |
| Vagons de mercaderies | 187 |
| Persones transportades (milions) | 79,76 |
| Tones transportades (milers) | 628 |
| Ingressos de l’activitat (MEUR) | 66,84 |
| Plantilla mitjana (agents) | 1.304,72 |
Font: Principals xifres de les línies metropolitanes, segons la Memòria d’FGC, 2010.
| Línies de turisme i muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) |
Pel que fa a les línies de turisme i muntanya, la de Lleida-La Pobla de Segur, o Tren dels llacs, és un servei orientat al turisme familiar que consisteix en un recorregut amb tren històric entre aquestes dues poblacions. L’any 2010 va registrar un total de 226.961 viatgers. Per la seva banda, el ferrocarril turístic de l’Alt Llobregat, o Tren del ciment, és una línia que històricament unia l’antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà, des d’on partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. El tren, que té capacitat per a cinquanta viatgers, fa un recorregut de 3,5 km. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya també gestiona el cremallera i el funicular de la muntanya de Montserrat. El cremallera fa un recorregut superior als 5 km des de l’estació de Monistrol fins el monestir de Montserrat. Al voltant del monestir s’hi troben dos funiculars: el de Sant Joan i el de la Santa Cova, que transporten els visitants fins als llocs més emblemàtics de la muntanya. L’any 2010 van utilitzar aquestes infraestructures prop de 868.000 persones. Així mateix, FGC s’ocupa de la gestió del funicular de Gelida, a la comarca de l’Alt Penedès, una línia que uneix l’estació de tren de rodalies amb el centre urbà del poble. Pel que fa a les instal·lacions de la vall de Núria, FGC gestiona el Cremallera de Núria, que uneix la població de Ribes de Freser amb Queralbs i la vall de Núria, on s’hi poden practicar diverses activitats de lleure a l’estiu i d’esquí a l’hivern. El tren és l’únic mitjà de transport mecànic terrestre per arribar a la vall, a través dels seus 12,5 km de línia. A l’estació d’esquí de La Molina, FGC hi gestiona el telecabina Alp 2500, que enllaça amb l’estació d’esquí de La Masella. A l’estiu, l’estació superior de La Molina es converteix en punt de sortida de diverses activitats de lleure. Cal destacar l’ampliació de les línies de turisme i muntanya, amb les noves destinacions d’Espot i Port Ainé. |
El tren d’alta velocitat
Els trens d’alta velocitat, anomenats AVE, circulen per la xarxa ferroviària d’altes prestacions que uneix Catalunya amb diferents capitals del territori espanyol, essent-ne connexió principal la que enllaça Barcelona amb Madrid, encara que també es pot viatjar des de Màlaga fins a Barcelona, i des de Barcelona fins a Sevilla.
Línia Barcelona-Saragossa-Madrid
La línia d’alta velocitat Barcelona-Saragossa-Madrid disposa de 28 circulacions diàries i en els primers tres anys de funcionament van utilitzar aquest servei prop de disset milions de viatgers. El trajecte amb una major demanda ha estat el Barcelona-Madrid, amb més de 7,5 milions de passatgers i un nivell d’ocupació de gairebé el 79 %.
Aquesta línia d’alta velocitat, d’un total de 621 km, enllaça les capitals d’Espanya i Catalunya en dues hores i 38 minuts, ja que els trens poden circular fins els 350 km/h en el 86 % del seu traçat.
Aquesta línia, que ha permès transferir passatgers d’altres modes de transport (carretera i avió) al tren AVE de Renfe, suposa anualment un consum energètic equivalent al subministrament elèctric necessari per abastir les llars d’una ciutat d’1.885.000 habitants.
Madrid-Barcelona-Frontera francesa
La línia d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona té continuïtat fins a la frontera amb França. El traçat des de Madrid fins a la frontera francesa, un tram de 804 km, combina el tràfic de viatgers i de mercaderies, i ha significat una inversió de gairebé onze milions d’euros.
La línia Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa significa la integració d´Espanya a la xarxa transeuropea d’alta velocitat, connectant amb els ferrocarrils francesos a través del seu últim tram Figueres-Perpinyà. A més, aquest corredor forma part de l´eix prioritari número 3 en matèria de transport per a la Comissió Europea.
Segons la previsió del Ministeri de Foment, l’any 2020 aquesta línia quedarà integrada al Corredor del Mediterrani, que anirà des d’Algesires fins a França i la resta d’Europa amb trens de viatgers d’alta velocitat.