Noves infraestructures per a una millor mobilitat


L’Eix Transversal Ferroviari serà
d’ample internacional, dissenyat per admetre trens de viatgers a 250 km/h,
i de mercaderies, a 120 km/h. Permetrà
el transvasament modal de la càrrega gràcies a l’embarcament directe de camions sobre plataformes ferroviàries
i connectarà amb la línia d’alta velocitat
a Lleida i a Girona. A la imatge, andanes de l’estació de Lleida.

El desenvolupament de Catalunya requereix una inversió en la millora de les infraestructures de transport, i el ferrocarril és l’únic mitjà amb prou capacitat per donar resposta a les necessitats de mobilitat de viatgers i de mercaderies.

La Generalitat de Catalunya va elaborar el 2006 el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC), on es dissenyava l’execució d’un seguit d’infraestructures per contribuir a la millora de la mobilitat de persones i mercaderies, a més de facilitar una major cohesió territorial.

El PITC, però, fonamenta les noves infraestructures en el mode ferroviari, ja que es basa en les previsions del Llibre Blanc de la Comissió Europea, que determina que el transport ferroviari de mercaderies de llarg recorregut i de distribució modal ha de créixer per sobre del transport en camió. Així, si el Llibre Blanc preveu que la quota ferroviària amb relació a la carretera a Europa passarà del 16,4 al 28,8 %, a Catalunya, on el ferrocarril té una quota inferior (3,6 %), l’objectiu del PITC és passar a l’11,1 %. Aquest augment implica taxes de creixement anual superiors al 8,5 %.



L’Ifercat i les noves infraestructures ferroviàries


Ramal ferroviari de mercaderies d’FGC entre Manresa, Súria i Sallent, un itinerari utilitzat per al transport entre les mines de sal i potassa d’aquests municipis
i el port de Barcelona.

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) és l’ens públic que juga un paper fonamental en l’articulació del sistema ferroviari de Catalunya.

L’Ifercat és qui dissenya, construeix, conserva, gestiona i administra les infraestructures ferroviàries dependents de la Generalitat de Catalunya.

Els seus principals objectius estratègics són: progressar en la construcció i posada en servei de la Línia 9 de metro de Barcelona; planificar i projectar nous eixos ferroviaris, en particular la Línia Orbital Ferroviària i l’Eix Transversal Ferroviari, i promoure la implantació de sistemes ferroviaris lleugers (tren-tramvia) millorant l’aprofitament d’infraestructures existents, o bé construint-ne de noves.



El grans eixos ferroviaris del futur


L’any 2004 es van impulsar dos projectes de gran importància per al futur de les comunicacions ferroviàries de Catalunya: eren els primers estudis d’alternatives de traçat de l’Eix Transversal Ferroviari de Catalunya (ETF) i de la Línia Orbital Ferroviària de la regió metropolitana de Barcelona (LOF).

Des d’aleshores s’han desenvolupat administrativament aquests dos eixos ferroviaris sota la direcció d’Ifercat i s’han definit els traçats que passen per diferents municipis.



L’Eix Transversal Ferroviari


El futur Eix Transversal Ferroviari impulsarà de manera decisiva el transport de passatgers i mercaderies en tren d’alta velocitat i significa una aposta per al reequilibri territorial, atès que prioritzarà la transversalitat en lloc de la radialitat. Unirà Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectarà, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona. A més, un ramal des d’Igualada enllaçarà amb Martorell i amb les línies de mercaderies cap al port, i amb les de viatgers cap a Barcelona. En total, la previsió per a l’Eix Transversal Ferroviari és de 300 km de traçat considerant els diferents ramals i enllaços. Aquest eix serà d’ample de via internacional, i estarà dissenyat per a trens de viatgers que circularan a 250 km/h i de mercaderies a 120 km/h. Es preveu crear set noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. L’orografia obligarà que un 40 % de la línia sigui en túnel i un 14 %, en viaducte.

L’Eix Transversal Ferroviari esdevindrà una infraestructura cabdal per a la consolidació del territori que travessi com un dels grans eixos industrials i econòmics de Catalunya. A més, dotarà les comarques interiors d’un servei de transport de viatgers com alternativa a l’ús del vehicle privat. També oferirà una opció més sostenible i eficient per al transport de mercaderies per carretera, perquè permetrà el transvasament modal de la càrrega gràcies a l’embarcament directe de camions sobre plataformes ferroviàries, un sistema conegut com a transport mixt tren-carretera.



La Línia Orbital Ferroviària


És una aposta pel ferrocarril de rodalies, i contribuirà a redefinir l’accessibilitat interna de l’àrea metropolitana de Barcelona, trencant la radialitat de la xarxa ferroviària actual. Aquest nou eix facilitarà la creació d’una estructura ferroviària en xarxa, i interconnectarà les ciutats metropolitanes de la segona corona sense passar per Barcelona.

La Línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova i la Geltrú i Mataró en un recorregut de 120 km, que donaran servei a 39 estacions, de les quals 23 seran de nova construcció. El traçat es completa amb trams en funcionament i que formen part de la xarxa ferroviària estatal. Un tram d’aquesta línia es va posar en marxa el 2011 amb el recorregut Martorell a Granollers. Així mateix, disposarà de connexions amb la xarxa d’FGC, tant la línia del Vallès (Sabadell i Terrassa) com la del Llobregat (Martorell).

Aquesta línia orbital permetrà reduir la congestió viària i les seves emissions contaminants, a més de dinamitzar els intercanvis socials i econòmics entre les diferents zones servides per la línia.

Les previsions apunten que el 2026 donarà servei a 96.000 viatgers diaris, que sumaran 26,9 milions de passatgers l’any, dels quals el 30 % s’haurà captat del vehicle privat.



La nova Línia 9 de metro


Amb 47 km de traçat, la Línia 9 de metro constitueix un gran avenç per a la mobilitat urbana a Barcelona. L’enllaç de Badalona i Santa Coloma amb l’Hospitalet de Llobregat, la Zona Franca, el Prat de Llobregat i l’aeroport de Barcelona-El Prat, evitarà el pas pel centre de la capital catalana però connectant amb totes les línies existents.

Aquesta nova línia presenta grans avantatges per la seva gran capacitat de transport i independència respecte la xarxa viària, un servei molt ràpid amb una freqüència elevada i la seva contribució al transvasament vers el transport públic en la mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona.

La Línia 9 configura una anella al voltant del centre de Barcelona que incrementarà l’eficiència de l’actual xarxa de transport metropolitana. Serà la línia de metro automàtic més llarga d’Europa, dissenyada com una enorme paràbola del riu Llobregat al Besòs amb dues ramificacions a cada extrem, que connectarà la resta de línies de metro trencant el model radial.


La nova Línia 9 de metro configura una anella al voltant del centre de Barcelona que incrementarà l’eficiència de l’actual xarxa
de transport metropolitana. A les imatges, vestíbul inferior de l’estació Fondo, accés a l’estació El Coll/La Teixonera
i dipòsit de trens de Sant Genís.


Els projectes de Tren-Tram


Els projectes de tren-tramvia constitueixen exemples de la dinamització del mode ferroviari, ja sigui a partir de la millora d’infraestructures o de la creació de noves, i suposa per a moltes zones de Catalunya una alternativa de transport terrestre de qualitat amb una integració notable en l’entorn. Resulta especialment interessant en comarques que disposen de corredors ferroviaris infrautilitzats i, en molts casos, amb una qualitat de servei molt baixa.

El sistema de tren-tramvia consisteix en fer circular un vehicle de metro lleuger o tramvia, adaptat per a les vies urbanes i les del ferrocarril convencional. Es tracta d’un sistema polivalent que permet un major aprofitament d’infraestructures existents, així com incrementar l’oferta de transport públic.

Estan en projecte el Tren-Tram del Bages, que implicaria la reconversió del ramal de mercaderies d’FGC entre Manresa, Súria i Sallent, un itinerari només utilitzat per al transport de mercaderies entre les mines de sal i potassa d’aquests municipis i el port de Barcelona; el Tren-Tram de les terres de Lleida, un itinerari entre Lleida i Balaguer, amb una elevada demanda de transport, que es troba dins la línia Lleida-La Pobla de Segur; i el Tren-Tram entre Girona i l’aeroport Girona-Costa Brava per connectar la ciutat amb l’aeroport i amb la línia d’alta velocitat Barcelona-Frontera francesa.