Territori i mercaderies


En els tràfics de mercaderies més
enllà de les fronteres europees,
és el transport marítim el protagonista, amb un 99 % del total transportat.
A la imatge, operacions de càrrega
al port de Barcelona.

Moviment de mercaderies i modes de transport


Catalunya atreu la implantació d’activitats econòmiques amb un important moviment de mercaderies, en un volum superior al d’altres comunitats de l’Estat espanyol.

Durant el període 1980-2000 es van implantar en aquesta comunitat un gran nombre d’indústries i multinacionals estrangeres, com Nissan, Nestlé, Henkel, Bayer o Sony, que suposen més del 50 % de les exportacions catalanes.

Com a resultat d’aquest establiment i de la internacionalització de la petita i mitjana indústria autòctona, Catalunya ha esdevingut un país exportador de producte fabricat i, alhora, importador de béns de consum i de mercaderies per a la producció. Respecte aquest últim aspecte, el transport de mercaderies va créixer durant el període 2001-2007, seguit d’una davallada durant el 2008-2010. No obstant això, es manté el predomini del transport per carretera, amb gairebé un 80 % del total, seguit del transport marítim, amb una quota de mercat propera al 20 %, el mode ferroviari, amb més de l’1,5 % i, en últim lloc, l’aeri, amb un 0,02 % del total.

El sistema d’infraestructures logístiques de Catalunya canalitza al voltant de 400 milions de tones que es poden classificar com a trànsit intern, que és el moviment de mercaderies dins del propi territori, locals o regionals; trànsit amb origen o destinació Catalunya, que inclou el trànsit amb la resta de la península Ibèrica i el trànsit europeu i intercontinental; i trànsit de pas, en què les mercaderies no tenen ni l’origen ni la destinació a Catalunya, però passen pel territori català.

El trànsit intern és el més important, amb un 60 % del total, destacant-ne el de molt curt recorregut o intraprovincial. La importació i exportació per via terrestre representen una quarta part del moviment de mercaderies.

Per la seva banda, el trànsit exterior representa prop del 35 %, xifra que indica la vocació oberta de Catalunya. El trànsit de mercaderies de pas representa aproximadament un 6 %.


Transport de mercaderies a Catalunya per modes
2007 2008 2009
Transport mercaderies (tones) 495.115.570 454.374.749 385.132.119
Total transport mercaderies (%) 6,0 –8,2 –15,2
Transport carretera (%) 80,3 79,1 78,8
Transport ferrocarril (%) 1,8 2,1 1,6
Transport marítim (%) 17,8 18,8 19,6
Transport aeri (%) 0,02 0,02 0,02

Font: Renfe, Direcció General d’Aviació Civil, Autoritat Portuària de Barcelona, Autoritat Portuària de Tarragona, Ports de la Generalitat i Ministeri de Foment. Les dades de transport de mercaderies a Catalunya inclouen el transport per carretera, per ferrocarril (FGC i Renfe), transport marítim i aeri.

En el sistema logístic català hi ha dos grans corredors per on passen la majoria de mercaderies de transport terrestre: el corredor mediterrani i el corredor interior. El primer segueix la costa mediterrània i enllaça la frontera francesa per la Jonquera amb la Comunitat Valenciana. La Jonquera suporta tant el trànsit amb origen o destinació a Catalunya, com l’internacional generat a la Península amb destinació a la resta d’Europa.


Els corredors bàsics de transport a Catalunya.

El corredor de l’Ebre connecta el centre de la Península amb Catalunya seguint l’eix del riu Ebre, i suporta part del trànsit internacional que generen el centre i el nord d’Espanya amb Europa, així com el trànsit entre Catalunya i la península Ibèrica.

També trobem l’Eix transversal, una via de gran capacitat que estructura el trànsit intern de Catalunya i el trànsit extern en relació amb el corredor de l’Ebre.

Catalunya articula els seus fluxos de transport amb Espanya bàsicament per via terrestre; per camió es mouen més del 90 % de les mercaderies, mentre que el ferrocarril mou menys del 8 %.

Pel que fa als intercanvis amb Europa, que representen gairebé el 20 % de l’Estat espanyol en volum de mercaderies, es mouen també fonamentalment per carretera, arribant a una quota superior al 75 %.

Quant als tràfics que arriben més enllà de les fronteres europees, és el transport marítim el que té un major protagonisme, abarcant el 99 % del total.

Finalment, el tràfic aeri, tot i tenir un volum de moviment de mercaderies molt baix comparat amb els altres modes de transport, és clau per a serveis urgents i mercaderies d’alt valor afegit, encara que només resulta competitiu per a llargues distàncies.