El cost energètic, i especialment el preu del petroli, suposa gairebé un terç dels costos del transport. Si a això s’afegeix que el cost mediambiental s’ha de repercutir sobre els productes, ambdós aspectes condicionaran en el futur el disseny de les cadenes logístiques
de distribució. A la imatge, vista aèria de la terminal intermodal de Tepsa al port
de Barcelona.
El sector logístic està subjecte a una sèrie de factors d’índole socioeconòmica i tecnològica que estan propiciant un canvi en el seu funcionament. D’una banda, el reforçament de les polítiques europees centrades en la sostenibilitat, el medi ambient i la seguretat; de l’altra, la necessitat d’implantar nous models energètics que pal·liïn la manca dels recursos econòmics financers en un context d’augment de la demanda i auge dels sectors emergents.
En aquest sentit, la primera variable a tenir en compte és el cost energètic, i especialment el preu del petroli, que suposa prop d’un terç dels costos del transport, i posa incertesa sobre el disseny de les cadenes logístiques. Si se li suma l’esgotament progressiu del recurs, resulta evident que l’energia determinarà la inestabilitat de les cadenes de subministrament i pot transformar els conceptes logístics que semblaven indiscutibles.
L’energia també es vincula a les exigències mediambientals, a les quals les estratègies de les empreses han de donar resposta. Si els costos mediambientals repercuteixen sobre el producte, condicionaran el disseny de les cadenes de distribució. Les empreses han de decidir estratègicament on s’ubiquen les instal·lacions en relació al mercat i els proveïdors per tal de minimitzar els transports. Fins i tot s’ha de valorar el desplaçament dels treballadors als centres de producció, atès que el vehicle privat, junt amb el transport de mercaderies, són els causants principals de l’efecte hivernacle i el canvi climàtic. També caldrà que les organitzacions responguin a la conscienciació progressiva dels ciutadans incorporant la sostenibilitat a la seva cultura corporativa. Ara bé, també resulta plausible que en les properes dècades la dependència del petroli hagi baixat substancialment i que el desenvolupament de les energies renovables, que el 2011 ja generen al voltant del 20 % de la producció elèctrica a Espanya, i els avenços tecnològics dibuixin un escenari que faciliti l’activitat econòmica. Al país més contaminant del món, Estats Units, rectificant polítiques anteriors, el president Barack Obama manifestava el 2011 el compromís de rebaixar la dependència petrolera mitjançant la inversió en energies netes i subratllava la intenció de reduir el 2025 en un terç les importacions petrolíferes, que en aquell moment eren d’onze milions de barrils diaris.
D’altra banda, la progressiva connexió a internet de tot el planeta i la digitalització de la informació tindrà repercussions molt importants. Als canvis interns en les organitzacions empresarials cal afegir el fort impacte sobre les pròpies xarxes de distribució.
Una societat universalment connectada facilita l’intercanvi d’idees i coneixements i democratitza la informació per molt que els poders tractin de controlar-la. De fet, ja té un paper clau en els canvis polítics arreu del món. En el mateix sentit, no es poden menystenir els factors geoestratègics d’un món que també aborda revolucions pendents i en el qual la seguretat es fa valer com un eix polític des dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York. La crisi permanent d’Orient Mitjà i les convulsions del món àrab poden condicionar seriosament el subministrament de petroli o el transport marítim a través del canal de Suez, punt vital dels fluxos de mercaderies amb el sud-est asiàtic.
En conclusió, els models de negoci de les organitzacions hauran d’integrar tres components essencials: l’econòmic, el social i el mediambiental. Les empreses no podran limitar-se a contemplar els aspectes econòmics, sinó que el medi ambient i la responsabilitat social corporativa també es globalitzaran progressivament en funció dels canvis socials i polítics. Es farà més evident una oferta global que originarà col·laboració empresarial, de manera que guanyaran importància factors clau com la necessitat d’aportar valor i la innovació de productes i serveis.
|
Variables de canvi en el sector logístic Factors mediambientals, socials i econòmics |
|
• Els nous models de creixement demogràfic que afecten la demanda, la planificació del territori i les inversions en infraestructures. • L’augment del consum en mercats i sectors emergents. • La gestió més eficient dels recursos econòmics escassos. • El reforç de les polítiques europees centrades en medi ambient i seguretat. • La importància dels sistemes de gestió i informació a través d’internet. • Els nous models de comercialització i distribució. • La necessitat d’una oferta global que origini integració i col·laboració empresarial. • Els nous objectius estratègics: valor, innovació i competitivitat. |