Durant les darreres dècades, els sectors públic i privat han desenvolupat una oferta diversificada de zones i centres logístics, distribuïda per tot el territori de Catalunya. No obstant això, és l’àrea metropolitana de Barcelona la que concentra una major oferta d’espais logístics, molts d’ells propers al port i l’aeroport de la ciutat.
Així doncs, la concentració de la indústria catalana té com a referent principal la primera corona logística formada per les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Mentre que les àrees més properes a la ciutat de Barcelona han experimentat un progressiu canvi cap a usos terciaris i residencials, fet que ha generat el desplaçament de les àrees industrials cap a zones més allunyades dels nuclis urbans. Aquesta tendència ha mobilitzat les empreses, principalment les del sector logístic, que han optat per obrir noves plataformes a Tarragona, especialment en zones properes al seu port, Girona i Lleida, on han trobat espais adients a preus més baixos.
Els aspectes relacionats amb el medi ambient i, per tant, amb l’impacte ambiental dels centres logístics
és un dels aspectes que cal tenir especialment en compte en la seva projectació i gestió. A la imatge, manteniment de la jardineria a la CIM Lleida, que realitza el Centre Especial de Treball i Ocupació Salvador Seguí,
de l’Ajuntament de Lleida.
Les zones logístiques i de transport associades a les activitats econòmiques i industrials de Catalunya es poden dividir en tres corones radials respecte a la seva distància de Barcelona. La primera corona s’estén fins a uns 10 km de la capital, just en l’àrea d’influència del port i l’aeroport, on es troben empreses orientades a la paqueteria, la petita distribució i l’emmagatzematge de mercaderies. A la segona corona, definida per una distància d’entre 10 i 40 km de la Ciutat Comtal, s’hi ubiquen empreses de paqueteria i operadors logístics que també cobreixen la distribució a l’àrea metropolitana de Barcelona.
La tercera corona, entre els 40 i 100 km de la capital, inclou els eixos litorals que enllacen fins a Girona cap al nord i fins a Tarragona cap al sud, i l’eix interior que arriba fins a Lleida.
Oferta pública de zones i centres logístics
A Catalunya, és la iniciativa pública que ha promogut i promou les principals actuacions quant a la creació de zones i centres logístics, en mans d’entitats com Cilsa, que gestiona la zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de Barcelona, Cimalsa i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
La ZAL del port de Barcelona
La plataforma logística intermodal del port de Barcelona, amb 208 ha, contribueix a generar trànsit marítim i acull els principals operadors logístics, oferint un ampli ventall de serveis de valor afegit. La ZAL de Barcelona va ser la primera en desenvolupar-se a Espanya, és un dels principals centres logístics del sud d’Europa i la Mediterrània, ha estat un model seguit per altres ports d’àmbit nacional i ha donat el nom genèric a aquesta mena d’instal·lacions.
Les zones d’activitats logístiques
acullen nombroses empreses dedicades a la realització d’operacions logístiques externalitzades, on destaquen
el creixement de les relacionades
amb la preparació de comandes
i l’expedició de les càrregues.
Aquesta zona d’activitats logístiques s’ha desenvolupat en dues fases: la primera, totalment consolidada, compta amb 65 ha, on s’han construït 250.000 m2 de naus logístiques i 45.000 m2 d’oficines, i estan instal·lades més de 80 companyies del sector logístic, transport i comerç exterior. La segona fase, amb 143 ha, triplicarà la superfície i donarà cabuda a unes 200 empreses.
De les empreses ubicades a la ZAL del port de Barcelona, el 56 % són transitàries; el 28 %, operadors logístics; el 9 %, distribuïdors dedicats al comerç exterior, i el 7 % són fabricants de diferents sectors. El 35 % de les mercaderies que tracten tenen un origen o un final marítim, que anualment suposa un moviment de 2,5 milions de tones.
A la ZAL I del port s’hi troben empreses com Azkar, Bofill & Arnan, Marmedsa, Globelink Uniexco, Transcoma, Honda Logistics, Kühne & Nagel, Rhenus Logistics, Salvat Logística o Space Cargo. Mentre que a la ZAL Prat hi ha instal·lades Airfarm, Alfil Logistics, Bergé Logística, Clariant, Damm, DB Schenker, Decathlon, Fagor, Gefco, NCL-Transglory, Nippon Express, Redur, Seur, Spaber Transport, o Transnatur, entre d’altres.
La ZAL també disposa d’un edifici de serveis adreçats a les naus, les empreses i, sobretot, a les persones que hi treballen: el Service Center, un recinte multifuncional que constitueix el centre neuràlgic de la plataforma i en el qual companyies importants disposen d’oficines, com per exemple Acciona Forwarding, Bergé Marítima, CMA-CGM, Delonghi Electrodomésticos España, GV Sea Freight o Hansa Meyer Global Transport.
L’entitat gestora de la ZAL, Cilsa, s’encarrega, a més, d’urbanitzar els terrenys, construir les naus i comercialitzar-les, fer-ne el manteniment i gestionar el serveis per a les empreses.
La ZAL del port de Tarragona
Ubicada en el municipi de Vila-seca, amb una superfície de 150 ha, la posada en marxa d’aquesta ZAL acompleix un paper clau en el desenvolupament del port de Tarragona i els seus tràfics, especialment els generats per la terminal de contenidors DP World. El centre, que també disposarà d’una estació intermodal, estarà connectat amb les principals vies terrestres que van cap a les àrees més properes d’influència del port, la vall de l’Ebre i Madrid, i també cap a La Rioja, Navarra i el País Basc.
Les CIM i les plataformes intermodals de Cimalsa
Cimalsa és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya encarregada de la promoció, el desenvolupament i la gestió d’infraestructures i centrals per al transport de mercaderies i la logística. La seva missió es oferir al sector logístic els millors emplaçaments i es suma a la d’altres infraestructures de caràcter públic, com la xarxa de carreteres, els ports, les zones d’activitats logístiques, els aeroports o els ferrocarrils, incorporant la intermodalitat com a eix dels seus projectes.
CIM Vallès
Vista aèria de la CIM Vallès
i el seu accés sud, que connecta
amb les autovies C-59 i C-17 i l’autopista C-33 d’accés a Barcelona i Girona.
La Central Integrada de Mercaderies del Vallès, amb una superfície de 44,2 ha, és una plataforma logística d’alta rotació de la regió metropolitana de Barcelona que des de 1997 dóna servei a empreses de transport de mercaderies per carretera. Està situada al terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, entre dues grans vies de comunicació: l’AP-7 i la C-33, i és un punt clau de distribució de mercaderies, principalment d’àmbit espanyol, però amb un clar component exportador.
La CIM Vallès disposa de 209.000 m2 de naus i patis de maniobra, a més de zones d’aparcaments i de serveis. Acull més de 80 empreses i la seva activitat genera un moviment de més de 242.000 vehicles mensuals, el 47 % dels quals, aproximadament, són camions i la resta, furgonetes i turismes.
CIM Lleida
Està situada a la zona industrial de Lleida i té una superfície de 42 ha, que inclou el Mercat Central de Lleida. La CIM Lleida és la plataforma logística més important de les Terres de Ponent i està connectada a l’autopista AP-2, a l’autovia A-2 i a la carretera nacional N-240. D’altra banda, disposa de 244.587 m2 de parcel·les logístiques, 11.262 m2 destinats a equipaments i serveis i acull més de trenta empreses, entre companyies logístiques i de serveis.
CIM La Selva
Vista aèria de la CIM La Selva, ubicada entre els municipis de Vilobí d’Onyar
i Riudellots de la Selva, al creuament
del corredor del Mediterrani i l’eix transversal i al costat de l’aeroport de Girona-Costa Brava.
La plataforma està ubicada entre els municipis de Vilobí d’Onyar i Riudellots de la Selva, al punt on s’encreuen el corredor del Mediterrani (AP-7 i A-7) amb l’eix transversal (C-25), i al costat de l’aeroport de Girona-Costa Brava. Disposa de 22,5 ha, que acullen més d’una vintena d’empreses logístiques i de serveis.
La CIM La Selva té dos àmbits diferenciats: l’àrea logística, dissenyada especialment per a l’activitat logística d’alta i mitjana rotació, amb una superfície de 92.115 m2, i el parc aeroportuari i logístic, amb una superfície de 47.309 m2, proper a l’aeroport, amb serveis i equipaments que aportaran valor afegit a aquesta infraestructura.
CIM El Camp
La CIM El Camp està situada entre els termes municipals de Reus, Tarragona i la Canonja, just a la sortida de l’AP-7 i amb accés directe a l’A-7 i la T-11, a 3 km de l’aeroport de Reus i a 5 km del port de Tarragona.
La primera fase, el sector oest de 42,2 ha, disposa de 159.238 m2 de parcel·les logístiques i 90.207 m2 d’equipaments i serveis.
La CIM El Camp s’ampliarà amb una segona fase, el sector est, de 39 ha, que farà que esdevingui un dels majors centres logístics de Catalunya.
LOGIS Bages
Es tracta d’una plataforma logística de distribució, situada al polígon Els Plans de la Sala, en el terme municipal de Sallent (Barcelona), a la confluència de l’eix transversal (C-25) amb l’eix del Llobregat (C-16).
En una superfície de 8,7 ha disposa d’una nau modulada de 53.000 m2.
LOGIS Empordà
Es tracta d’un centre per a la logística, la distribució i les activitats de valor afegit, especialment adient per a empreses dedicades a la distribució transfronterera. Logis Empordà es troba al municipi d’El Far d’Empordà i té una superfície de 73 ha, de les quals hi ha una primera fase de 22 ha urbanitzada, amb una superfície per a parcel·les logístiques de 522.470 m2. Adjacent al centre, se situa la Terminal Intermodal de Vilamalla, gestionada per Renfe Mercancías, amb capacitat per gestionar mercaderia ferroviària conteneritzada, contenidors frigorífics, mercaderia a granel i automòbils.
Altres projectes de Cimalsa en marxa
Cimalsa treballa en la posada en marxa d’altres centres intermodals i logístics, com són el LOGIS Intermodal Penedès, situat entre l’AP-7 i l’A-7, al peu del corredor ferroviari del Mediterrani; el LOGIS Intermodal Montblanc, ubicat al costat de l’accés a l’autopista AP-2 i amb accés a la futura autovia A-27 (Tarragona-Montblanc-Lleida), així com amb la carretera C-14 (Reus-Montblanc-Tàrrega), i tindrà també un accés ferroviari a la via d’ample ibèric Barcelona-Saragossa-Madrid.
El complex Logis Empordà s’ampliarà amb el futur LOGIS Intermodal Empordà, una plataforma amb accés ferroviari d’ample ibèric i internacional que disposarà de 60 ha per a activitats logístiques, que afavorirà la permeabilització de la frontera franco-espanyola en el corredor mediterrani i potenciarà el transport intermodal de mercaderies.
Aquest centre serà un node ferroviari que permetrà sumar la càrrega de trens provinents des de diversos punts de la península Ibèrica amb càrregues originades als ports de Barcelona i Tarragona, i que continuaran amb trens llargs cap a Europa i viceversa. La terminal ferroviària intermodal ocuparà una superfície de 40 ha i permetrà gestionar anualment 300.000 contenidors i 300.000 vehicles.